Cartes

JOSEP MARIA BOSCH girona

Darrerament, en aquesta secció hi ha hagut moltes cartes que feien referència al tal Soler: unes, les majoritàries, criticant-lo i alguna, també, animant-lo a seguir amb els seus esperpents de lectura procaç.

Jo comprenc, perfectament, les dues postures, però avui vull tornar a «trencar una llança» en favor del col·laborador.

Sempre he pensat que, en contra del que pensa la Justícia espanyola, la llibertat d'expressió és sagrada i ha d'ésser quasi total€ tan sols unes petites limitacions pel que fa al respecte a les persones i a les idees religioses€ ni tan sols les polítiques.

És ben cert, malgrat això, que el Sr. Soler ni aquestes respecta: m'imagino la cara que devien posar aquests catòlics fonamentalistes que encara separen per sexes, les dones van a missa amb mantellina, el capellà oficia d'esquenes al poble i fan més genuflexions que pregàries€ quan van llegir, fa pocs dies, la glosa que en Soler feia amb motiu de la mort del propietari de la Paloma Blanca: bé€ ell ho deia amb totes les lletres, que no m'atreveixo a repetir.

D'altra banda, sempre he pensat que la gent com en Soler no solen escriure el que pensen€ ho fan més per tractar de diferenciar-se dels mortals comuns, als quals consideren inferiors i, sobretot, per provocar.

Si fos al contrari, al seu costat, els responsables del «Trifachito», per exemple, serien autèntics demòcrates i, això, estic segur que no s'ho creu quasi ningú€ ni tan sols el Sr. Soler

Finalment, però, dir que quan només llegim sobre crispació, atemptats, mala fe, intolerància, morts, exiliats, presos polítics€ en ple segle XXI€ les paraules d'en Soler distraient-nos d'aquest «calvari» esdevenen una benedicció divina

I, també, el conjunt del Diari es fa més ric en matisos, opinions, maneres de veure, etc. per molt extravagants, atípiques o irracionals que siguin.

La Constitució que molts no han votat

Màrius Viella La Bisbal d'Empordà

Crec que la Constitució, que hi ha molta gent que la fa servir com a abric o paraigua, només resta votada pels ciutadans vius nascuts abans de l'any 1960, això vol dir els votants del 1978, els més joves dels quals ara tenen 59 anys; no es pot entendre tanta reticència a un canvi en el contingut d'aquesta carta que alguns en diuen «magna»; quina responsabilitat es pot exigir a qui no l'ha votada; crec que estan sota l'imperatiu legal de l'autoritat, i suposant que aquest l'hagi votada, que és de suposar que per accedir al funcionariat d'algun Ministeri o institució governamental s'ha de passar pel jurament a la fidelitat d'aquest antic discriminador document, concebut i debatut, sota i que manté l'alè del franquisme.

Després de quaranta anys de vigència d'aquesta Constitució hem de reconèixer que ha fracassat en alguns punts primordials, com per exemple el que fa referència a l'habitatge digne a què té dret tot ciutadà d'aquest Estat espanyol; i no només no es compleix, sinó que es protegeix els desnonaments i l'ocupació il·legal.

Esperem que el nou govern que s'ha de constituir d'aquí a pocs dies prioritzi aquest tema sense oblidar-ne d'altres que també són molt importants i necessaris de solucionar, com la llibertat d'expressió i el dret a decidir, que no vol dir la llibertat d'insultar ni el dret a discriminar.

Si som amics de tothom, la compra de material bèl·lic crec que no té cap sentit; és clar que les fàbriques d'aquest país han de poder vendre la producció, però jo em decantaria per invertir en altres productes menys ofensius i més profitosos per a tots els ciutadans, com el ­benestar i la dependència, que està molt oblidat i que no són únics ciutadans amb deficiències d'atenció, que també són dintre de la més que discutible Constitució.