Quan algú em demana com s'ho ha de fer per escriure, acostumo a dir que, abans de qualsevol altra cosa, t'ha d'agradar llegir. Si aquesta part de l'equació es compleix, per resoldre-la del tot només et caldran moltes hores de treball, pensar força el que estàs fent i estar disposat a equivocar-te sovint.

Si no ets cap superdotat, però estàs decidit a narrar històries, trobar estratègies, models i punts de referència s'acaba convertint en una necessitat indefugible. I això és el que t'ofereixen, per exemple, a l'Aula d'escriptura del Centre Cultural La Mercè. En pocs anys, la combinació encertada de professors i matèries l'han convertida en un espai molt valuós per tots aquells que creguin tenir aptituds literàries (o que només vulguin perfeccionar-les).

Les seves virtuts? Que no ofereix fórmules infal·libles, ni falses promeses. Una altra? L'alta implicació dels professors amb tot el que transmeten. Més coses? Els vincles que s'acaben establint entre els alumnes. Pot semblar una fotesa, però els intercanvis de punt de vista solen ser un estímul excel·lent per als practicants d'una tasca solitària i sovint predisposada a les inseguretats.

Afegim-hi, a més, que l'Aula és permeable a qualsevol activitat relacionada amb les lletres. A partir del 5 de juny, Quim Noguero hi impartirà un taller de guió de còmic. Felicitats! Embastar una historieta amb paraules pot ser una operació tan complexa, precisa i intensa com fer un poema, un conte curt o una novel·la. I si volem llegir bons còmics, necessitem tenir bons guionistes. O no?