31 de maig de 2019
31.05.2019
Diari de Girona

Cartes

31.05.2019 | 00:31
Cartes

Dia Mundial sense Tabac
Fernando Guerrero Barrio Girona
Un any més, el 31 de maig se celebra el Dia Mundial sense Tabac, i serà un dia per conscienciar fumadors/es que deixin de fumar i felicitar els que ho han deixat.
Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com l'Associació espanyola contra el càncer (AECC) i el Comitè nacional contra el tabaquisme (CNPT) han alertat del perill del tabac per a la salut, i proposen noves mesures d'informació i prevenció per rebaixar el 22% per a fumadors, xifra de les més altes de la UE.
A Espanya unes 60.000 persones moren cada any per culpa del tabac, i altres pateixen la malaltia durant anys amb una qualitat de vida molt limitada. També es demana que es restringeixin més llocs exposats al fum, com: terrasses, estadis esportius, grans concentracions, al cotxe o a la llar en presència de nens o persones no fumadores, per no perjudicar els que no fumen.
No hi ha millor inversió que en la salut. No fumis i gaudeix la vida sense tabac, et sentiràs igual o millor que jo 40 anys després de l'adeu al tabac.


Pactes electorals a l'esquena del poble
Angel Lapiedra i Fortuny Girona
S'observa sovint, elecció rere elecció, i per concurrència exponencial de casos, en les municipals és especialment rellevant, fins i tot inevitable que es produeixin. Em refereixo a la política de pactes que es va establint entre diferents candidatures de molts consistoris.
Si bé en alguns ajuntaments poden arribar a ser imprescindibles, ja que d'altra forma serien pràcticament ingovernables, en d'altres (massa, al meu entendre) es practica cada cop més habitual potinejar la voluntat popular per intentar capgirar-la ­abruptament, a voltes amb girs ideològics i/o programàtics als antípodes dels pretesament vencedors i democràticament escollits per una generalitat de persones.
Per manca d'espai no citaré casos concrets, però a vegades criden tant l'atenció (i poden arribar a ser tan exòtics), que més que una determinació de servei en benefici dels seus veïns els polítics que s'hi presten sembla que responen a una mera estratagema d'assalt al poder al preu que sigui. I tot, a més, sense consultar prèviament el seu electorat, si desitjaria o no que es produís un acord o altre. O sigui: devaluant la democràcia.
Proposaria una segona volta electoral en aquests casos, a l'estil de molts països del nostre entorn. Una votació amb tan sols les dues (o més) candidatures «finalistes» per provocar una mena de desempat i així decidir qui manaria.
No podem presumir de demòcrates decidint qui decidirà durant els propers quatre anys a l'esquena del poble.


Encara aguanto
anna Cayuela Lopez girona
Avui he estat dinant a la Rambla gironina. Observant la gent m'ha cridat l'atenció que els forans encara vagin amb sandàlies i mitjons.
Selfies i mapes que no deixen per no perdre's ni un indret de la nostra població. Jo, malalta de fibromiàlgia (de la qual ja no es parla), m'esforço a caminar encara que sigui sense alè.
Aquesta primavera canviant i amb un vent que s'ha instaurat en aquesta comarca ens fa mal (parlo del meu cas en concret), cada ratxa d'aire em fustiga com agulles per tot el cos.
Per què ens passa aquesta factura la malaltia que tinc? Jo no dec res... I doncs? Pago amb un mal que no em deixa dormir. Alguna horeta al vespre i mals sons... Però encara aguanto, amics, encara... amb mals de cap terribles i Nolotils que potser em passaran factura al fetge.
Tots parlen de política perquè ens preocupa aquest malestar que es transfereix i la incertesa del nostre futur. Solament dir que encara aguanto i potser amb llàgrimes als ulls dic adeu-siau, encara aguanto, però parlem més de les malalties incurables i menys de vanalitats que no tenen solució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook