31 de maig de 2019
31.05.2019
Diari de Girona

Hiperventilació en aporia

31.05.2019 | 00:15
Hiperventilació en aporia

Estic encuriosit per intentar entendre el tipus de català independentista hiperventilat. En general és una persona que creu que cal caminar cap a la independència ràpidament. Creuen que caldrien accions unilaterals per una part de la classe política independentista. Per exemple, durant un temps van posar sota la lupa el president del Parlament, Roger Torrent, per tal que s'autoimmolés i anés a la presó. Aquesta estratègia tenia sentit si Carles Puigdemont es presentés a Barcelona. Però no era precisament aquesta la idea. Era una estratègia gamberra.

També he vist en un vídeo com gent dels CDRs cridaven en un acte d'ERC titllant-los de traïdors. Era sorprenent perquè entre els oradors hi havia Bernat Pegueroles, el marit de Carme Forcadell, i Diana Riba, la dona de Raül Romeva. Ho trobo ofensiu i en certa manera immoral atacar a familiars de presos.

Existeix una mena de sectarisme ximple en l'àmbit d'alguns independentistes, s'exigeix un nivell de compromís fins al final a uns i un altre de difús als altres. Fins i tot he sentit a dir la tonteria que és més compromís estar a l'exili que a la presó.

Però com a ciutadà republicà no puc entendre que hi hagi gent que exigeixen un nivell de compromís com el d'anar a la presó als altres i no a si mateixos. El republicanisme s'ha de demostrar primer amb una certa coherència entre el que es diu i el que es fa. Els monàrquics no cal que s'esforcin, ells no necessiten ser coherents, creuen que la governació d'un país l'han de decidir els espermatozous d'una família que ha escollit deu nostre senyor.

Però als republicans cal exigir-los molt més. Si volen solucions unilaterals, poden començar quan vulguin. No cal rebre consignes de ningú i molt menys exigir als altres que facin allò que tu no estàs disposat a fer.

Per anar ràpid a tenir una república cal molta més intel·ligència del que s'està demostrant avui. Si fos fàcil algú des de 1714 ja ho hauria fet. I tot és molt contraintuïtiu en política. Per exemple el que ha permès passar del 13% d'independentistes al 47% i al 80% de republicans, va ser l'opció d'ERC de votar la investidura de José Montilla al novembre de 2006 i fer un tripartit amb ICV-EUiA. Ja ningú se'n recorda però els hiperventilats en aquells moments van criticar ERC de traïdors. Aquell gest va simbolitzar perfectament la idea que a Catalunya hi ha un sol poble, divers però nacionalment potent i complex. Què cal que facin les esquerres als propers temps? No ho sé, però el primer és governar bé, molt bé, i en segon lloc dedicar molt més temps i dedicació a l'anàlisi i el debat tranquil i serè per veure cap on caminar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook