La fiscalia no afluixa. És xocant veure com ratifica les acusacions de rebel·lió i sedició just després que es projectin uns vídeos tan eloqüents com els que van visionar-se ahir al judici del Procés. I que ho faci el mateix dia que un grup de treball de Nacions Unides digui que considera arbitràries les detencions d' Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart -les que ha examinat. El dictamen té un gran pes polític encara que no sigui legalment vinculant, però a la fiscalia no li agrada desmentir-se a ella mateixa ni admetre que estava equivocada, de manera que insisteix a reclamar les mateixes penes que el primer dia, començant pels 25 anys de presó per a Oriol Junqueras. La vista entra ara a la recta final, pendent dels informes de les parts i de les darreres paraules dels acusats, i el president de la Generalitat anuncia una ronda de consultes polítiques i socials per preparar la resposta a una sentència que encara no es coneix. Així d'excepcional és el moment.

El dictamen del grup de treball de Nacions Unides no és vinculant, a diferència de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, o Tribunal d'Estrasburg, que dona la raó al Constitucional espanyol quan va suspendre el ple del Parlament de Catalunya que havia d'aplicar el resultat de l'1-O. El TC va dir que no es podia convocar perquè es basava en una llei suspesa, la del referèndum, i ara Estrasburg determina que el TC tenia raó, i que la possible limitació del dret de reunió dels diputats estava justificada per anteriors resolucions de compliment obligatori. Aquesta consideració estableix un precedent que no li va gens bé a l'independentisme, ja que atorga al TC el dret legítim a limitar l'actuació tant de la Generalitat com del moviment sobiranista en general. Estrasburg és l'esperança dels acusats del Procés si la sentència és condemnatòria, i un precedent com aquest és preocupant.

D'aquí a dues setmanes es constitueixen els nous ajuntaments. La sala de vistes del Suprem ja estarà buida i els magistrats estaran madurant la sentència, però el judici i la incertesa afecten les negociacions per pactar alcaldies. Hi ha acords impossibles perquè els presos estan presos, i ni tan sols el seu hipotètic alliberament provisional no esborraria de forma immediata les línies vermelles, de tan marcades com són. Allà on es donen opcions diverses, l'elecció d'alcalde estarà presidida per esperits de revenja movent-se en totes direccions.