02 de juny de 2019
02.06.2019
Diari de Girona

Avorreixen molt

01.06.2019 | 22:14
Avorreixen molt

L'hipocondríac s'escolta a si mateix tot el temps, però s'escolta malament. L'insomne, per la seva banda, sobreinterpreta els murmuris de la casa a les tres de la matinada, ja que els cruixits dels mobles de fusta, que es dilaten o comprimeixen a causa dels canvis de temperatura, semblen ais de dolor d'éssers diminuts que poblessin els racons de la cuina. La llar i el cos produeixen sons semblants.


Si un s'obstina, pot arribar a sentir el torrent circulatori de la sang recorrent les venes, les artèries i la xarxa de capil·lars estretíssims que reguen el cervell. Pot sentir els cops del cor com els d'unes obres que s'estiguin desenvolupant a l'interior del pit. Si penses en la facilitat amb la qual dins de la teva boca fabriquen saliva les glàndules sublinguals, acabaràs inundat per ella, per la saliva. Un cop acomodat a la butaca del cinema, res impedeix que comencis a donar voltes a la idea obsessiva que t'has deixat les llums del saló enceses o el gas obert. Tot això, que tan sovint ocorre en el nivell individual, es dona també en el col·lectiu.


Ara, quan ja han passat uns quants dies des de l'últim diumenge que vam acudir a les urnes, encara seguim analitzant els resultats electorals amb el plaer morbós del que es descobreix un gra i el transforma en un tumor. Dediquem hores de ràdio i de televisió a escoltar i desxifrar els símptomes del cos social amb l'aplicació del que, no fiant-se del comportament del seu cotxe, el porta al taller al menor senyal que alguna cosa dolenta pogués passar en el seu motor. Hi ha hipocondríacs de l'automòbil com n'hi ha del sistema respiratori o del funcionament de les administracions públiques. Hi ha qui, quan el semàfor es posa verd, es pregunta si no es tractarà d'un efecte òptic produït per un ictus cerebral. Hi ha gent que mai creua el carrer per això.


Nosaltres ens trobem a hores d'ara engolfats en anàlisis infinites dels possibles pactes postelectorals i les seves conseqüències. A cada cadena de televisió o emissora de ràdio hi ha un o diversos neurastènics, anomenats també politòlegs, que ens adverteixen sobre els perills de tal o qual combinació. Són tants i treballen tantes hores, que avorreixen més que el futbol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook