Cartes

Anna M. Picas Genís La Jonquera

Repassant els programes electorals, no importa de quin partit, grup o associació, el 100% volen el mateix: ofereixen sense condicionals treballar pel poble i el bé per a les persones. El 80% de les propostes són millorar la convivència, els serveis, la seguretat ciutadana i la neteja. La resta d'ofertes són purament tòpics, les vaques grasses s'han acabat i fan volar coloms.

El votant es pregunta, què heu fet fins ara? No heu estat capaços en quatre anys de posar-vos d'acord tots els regidors electes i heu donat espectacles amb pica-baralles, mocions i dimissions per veure qui pot agafar la vara o una empenta més, a on és la voluntat de servei al poble? Com que res és segur quant a majories, veurem pactes de tots colors. Confiem en la dita «Escombra nou - escombra net».

Quant a Europa, és una altra història, si aquí que som pocs no ens entenem, allà són molts i tothom mira per casa, que prou feina tenen. Ja sabem qui i com manen en nom de la democràcia. Nosaltres hem despertat del somni, per primer cop el nostre país hi tindrà veu i vot. Gràcies, Puigdemont. Gràcies, Junqueras. Però alerta, hi ha una dita que diu «ja pots anar xiulant si l'ase no vol beure».

Manca d'actitud, mancats de responsabilitats

JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

Quan una temporada arranca amb l'empenta pròpia d'una conjura professional, t'adones que hi hagut un esperit il·lusionat, com guanyador, per forjar una esperança sempre renovada d'un equip en majúscules. Per aconseguir els anhels, com les inquietuds dels socis i seguidors del Barça. Però tot ha estat un somni que s'ha esfumat dintre una cortina de fum i enganys, on a l'acabament de temporada ha sofert un gran sotrac, essent un més dintre la llarga història del nostre Club. Ha caigut com una llosa, la desfeta inesperada del que ja havia passat feia un munt de temps. No era pas aquest el moment de veure's destronat i baixar del pedestal gloriós?

Amb l'auguri de nous canvis, poden esperar una nova esperança de reconquesta del reconeixement que hem anat perdent? Crec que una majoria sabem valorar què representa quedar-se per sota de la dignitat com a entitat. Hem arribat al moment de fer lectures positives per tornar a recuperar com obrir les passions assolides al transcurs de moltes dècades victorioses. On l'entusiasme s'estenia arreu del planeta coincidint que «Som més que un Club». Aquesta ensenya que ha omplert l'orgull barcelonista està en alerta roja. Seria bo prendre mesures urgents per reestructurar els fonaments de la societat i emprendre una nova singladura amb responsabilitats.

País de mar?

Anna Parisi Barcelona

He buscat informació i he vist que vivim en un territori que compta amb quasi 600 quilòmetres de costa. Llegeixo que entre el cap de Falcó i la desembocadura del riu Sénia la costa catalana té 280 km de platges, 208 km de costa de penya-segats, 52 km de costa baixa i 40 km en ports i obres marítimes. Som al Mediterrani nord-occidental i amb una llarga història de comerç marítim que ens recorden cada vegada que se cita el Consolat de Mar.

Però som realment un país de cultura de mar? Som conscients que platges, penya-segats i el litoral en general són un espai natural, l'hàbitat en el qual resideix un ecosistema de nombroses espècies, que són les que configuren els seus valors naturals?

Tinc la percepció que poques persones són capaces de descriure quatre o cinc espècies pròpies del litoral, quatre o cinc espècies de peixos o altres organismes marins característics de les nostres costes. De fet, així m'ho ratifiquen amics i coneguts dedicats a les ciències del mar.

Em pregunto per què un país de mar no té cultura de mar. Com podem haver arribat a una desconnexió del coneixement de la natura marina tan gran. Un desconeixement que està estretament relacionat amb la incapacitat de protegir els espais naturals marítims i valorar-los pel que són.

Afortunadament veig créixer iniciatives per valorar la natura al litoral per part d'associacions i proliferar grups de voluntariat. Són esperances de veure una reconnexió real de Catalunya amb el mar. Però també quedo perplexa quan sento persones queixar-se de la presència de fulles de posidònia a les platges. Potser no saben què és i què fa la posidònia?