El dietari

El victimisme dels partits polítics és tan insuportable com inútil a efectes electorals. La reiteració cansa i avorreix. Tots els partits, uns més que d'altres, han denunciat en els darrers mesos «atacs» a les seves seus. Ja sigui per una petita o gran pintada. Suficient com perquè la seva maquinària de propaganda, alguna més formidable que les altres, converteixi una rucada en poc menys que terrorisme. Una pintada és una pintada i no un atac, que per definició requereix de violència per ser considerat com a tal.

Diumenge - Fondre's com un «bolado»

A les comarques de Girona, les eleccions municipals han situat Ciutadans com a cinquena força política amb 25 regidors (JxCat i ERC n'han obtingut 710 cada un). Vox ha quedat com a dotzena força política amb tan sols 3 regidors i tots ells a Salt, on ja hi ha tradició fatxa, però són antropòfags i sempre acaben depredant-se entre ells a mitja legislatura. I el PP ha quedat com a catorzena força municipal amb també 3 pírrics regidors i superat en vots per candidatures que defensen alguna pineda d'un poble o que s'oposen a la zona blava de la platja. El resultat és clar i incontestable: l'unionisme frontista ha quedat marginat al mapa municipal a les comarques de Girona. S'ha fos com un bolado.

Dilluns - Pocatraça d'ERC

Alguns joguinejaven amb la idea del sorpasso d'ERC a JxCat, recuperant així l'hegemonia municipalista dels anys 30 del segle passat. No ha estat així. De nou els hereus de la vella Convergència han estat la primera força a les municipals a les comarques de Girona, tot i perdre la majoria absoluta a la Diputació.

Però aquesta vegada ERC s'ha quedat a tan sols 8 mil vots de distància, quan a les eleccions de 2015 Convergència va tenir 30 mil vots més. S'albira un canvi de tendència generacional que en el futur podria confirmar-se, sempre que ERC trobi la brúixola i el lideratge adequat a Girona, ja que des que la presideix David Mascort els costa trobar candidats i fer llistes sense escaramusses i sonores desbandades, com és el cas de Girona ciutat. És probable que si no fos perquè a Girona té un president liró, ERC podria haver optat seriosament a discutir alcaldies importants i l'hegemonia a JxCat.

Dimarts - Un negoci familiar

«Centrados en tu futuro», resava el cartell electoral per promocionar Concepció Veray com a alcaldessa de Girona pel PP. Després dels resultats, Veray s'haurà de centrar urgentment en el seu propi futur perquè el PP no ha aconseguir ingressar ni una sola regidora al consistori gironí. En les últimes dècades, el PP de Girona s'havia convertit en un negoci familiar i, com passa a vegades, les segones generacions s'acaben carregant la diligent feina dels pares. Del pare (Jaume) en aquest cas. A Girona, el PP és des de diumenge un partit pària, quasi clandestí, presidit des de Sevilla pel titular d'exteriors andalús, Enric Millo. Ja ho deia avui Albiol: «O el PP reflexiona o desapareix a Catalunya». A Girona ja s'ha esvaït.

Dimecres - Missatge a Madrenas

Els gironins han donat un missatge a Marta Madrenas. Li reconeixen el paper de Joana d'Arc local contra la violència policial de l'1 d'octubre, però li reclamen treballar amb més ambició i rigor per a la ciutat. Així es pot entendre analitzant els resultats que han donat la victòria a JxCat i un bon però insuficient resultat al Guanyem Girona de Salellas, que presentava un lluminós projecte de ciutat. I també els bons resultats del PSC de Paneque, que són un reconeixement a la tenacitat de qui construeix un túnel subterrani amb un martell de gemmes. Si vol ser nomenada, i sobretot aguantar quatre anys sense mocions, Madrenas haurà d'aprendre a concertar amb humilitat un projecte de ciutat. Com va saber fer Anna Pagans amb IC-Els Verds, aparcant l'arrogància que en aquella època gastaven els socialistes. Aquella entesa va ser bona per a la ciutat en plena crisi.

Dijous - Torna el botiguer

Després dels governs més catastròfics de la seva història recent, amb Marta Felip i Santi Vila d'alcaldes, que van convertir la ciutat en un lloc del qual no parlen bé a cap poble de la comarca, Figueres tindrà d'alcalde Jordi Masquef, que, encara que hagi fet carrera com a advocat i assessor fiscal, té el que ha de tenir un figuerenc com Déu mana: ADN familiar de botiguer, que a la capital de l'Alt Empordà és un concepte que va més enllà i que inclou a tot tipus de comerciants de qualsevol cosa. Figueres es va fer gran com a ciutat de botiguers i grans negociants. Unes activitats que requereixen d'ordre, estabilitat i seguretat, que el figuerenc come il faut reclama desesperadament des de fa temps i que Masquef ha sabut llegir en els pocs mesos de successor designat. No ho té fàcil. La deixa de Vila i Felip és calamitosa.

Divendres - L'últim convergent

Miquel Noguer, president de la diputació de Girona i alcalde de Banyoles -tot en funcions-, és l'últim convergent... o penúltim. I per això continua essent imbatible es presenti al seu poble, que és Mieres, o a la seva ciutat d'adopció, que és Banyoles. No ha pogut amb ell ni el millor, en general, resultat d'ERC. Tampoc l'operació Quim Fernández, que pretenia esberlar la majoria absoluta. Noguer parla, es mou i actua com els convergents de tota la vida. És d'aquells polítics que té l'habilitat de viure en ple procés però com si no anés ben bé amb ell. Això impossible per a cap altre polític actual, a ell li permet mantenir-se en una segona però poderosa segona fila i mantenir-se allunyat de la trituradora del procés. Noguer és una combinació efectiva producte de la vella escola convergent garrotxina i, sobretot, d'haver estat apadrinat i aconsellat pels darrers homes poderosos de Catalunya: Pujol, Fornesa, Fainé o Samaranch. «És un supervivent de la vella Convergència, ara controlada per polítics exprés que no tenen ni disciplina, ni ofici, ni mètode», el defineix un no supervivent.