02 de juny de 2019
02.06.2019
Diari de Girona

Radicals lliures

01.06.2019 | 22:14
Radicals lliures

S'ha tornat el pa de cada dia a Girona i a tot Catalunya. L'actitud radical per la qual han optat molts independentistes. Qualsevol crítica al seu ideal recorda aquelles paelles que t'oblides al foc, una sola gota d'aigua esclata en la seva superfície.


Vaig conèixer l'editor Quim Curbet anys enrere, quan encara era columnista d'aquest diari. Havia llegit moltes de les seves columnes, me n'agradaven algunes, altres em semblaven poc arriscades, cobertes amb aquesta transparència protectora d'«El nen de la bombolla» que aconseguia no comprometre's amb res. La impressió va ser que es tractava d'un home culte, intel·ligent, coneixedor fil per randa d'aquesta ciutat. Per això em va cridar l'atenció la seva radicalització actual, la seva símil paella calenta, sortint a les xarxes a comentar que, per Albert Soler i Salvador Sostres, dos columnistes d'aquest diari de crítica àcida a l'independentisme, Diari de Girona havia «tocat fons». Menyspreu que se suma a les amenaces i desig de càncer que reben dels que no suporten la dissidència.


Era membre d'una pàgina anomenada «Girona ens emociona» de Facebook. Hi publiquen fotos de la ciutat. Però també havien fet propaganda d'una mostra amb dibuixos dels «presos polítics». Quan vaig comentar en contra de l'independentisme, un dels seus administradors em va esborrar sense més ni més. La seva Girona, en comptes d'emocionar-me, causava l'efecte contrari. «Girona em decep», haurien d'anomenar-se. Membres d'aquesta suposada burgesia gironina, els que abans es deien «els de Girona de tota la vida», que veuen que el setge protector del seu mas s'evapora.


Quan algú demana per la llibertat d'expressió, ha de practicar-la primer. A gran escala, va ser fer el referèndum il·legal de l'1-O, violentant el desig d'uns sobre els altres, coaccionant aquesta llibertat d'expressió (els que no volen la independència) de la qual tant s'omplen la boca. Tota la resta és conseqüència directa. Que amb el recent informe de l'ONU els mitjans estatals catalans, com Catalunya Ràdio o TV3, donin curs als seus portaveus sense un sol tertulià que opini diferent, només és més del mateix.


Radicals independentistes que s'emboliquen en banderes de llibertat d'expressió, quan són els primers que no la suporten. Visca la llibertat d'expressió! (sempre que t'expressis com jo). O si fes el favor de desaparèixer de la meva vista. Com els radicals lliures, generen l'envelliment, l'oxidació. Cal recordar que el radicalisme és el símptoma més notori d'una idea que agonitza.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook