El judici en contra del republicanisme encara dura. Veiem moments espectaculars, sobretot a l'hora de fer el bolcatge dels vídeos. Resulta que no han de servir de proves per veure i demostrar que algú va tirar un iogurt contra un policia o per veure els ulls d'odi dels pacifistes. La realitat fiscal és una altra. Un cop han fet passar a «pobres» policies, armats com robocops que ploraven com autèntiques «nenazas» perquè se'ls escopia, se'ls insultava i de rebot, se'ls destrossava l'ànima. Resulta que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es van acollonir amb les mirades d'odi de la gent que, pacificament, defensava el dret a votar. Al judici s'ha fet una cosa espectacular, donar la volta a la veritat i presentar a qui fotia cops de porra com a víctimes. Si ho diu la llei és així. La darrera perversió: passar vídeos com una mena de vomitada i prescindir que fossin proves. L'acumulació era per demostrar un estat d'ànim. Un sentiment o un pensament pot ser delictiu. El judici només serveix per venjar-se en contra dels catalans, una tribu que malgrat els alcaldes socialistes que feien de confidents, els policies i tota mena de serveis secrets, la gent va defensar les urnes. Orgull absolut. La gent vam votar. Això i al deep estat, no es perdonarà mai. Ni a hòsties, ni tampoc sent antirepublicà i anticatalà com el PSC, no s'arregla res. Hi ha gent que gràcies a l'anticatalanisme, cobra. La realitat és una, Miquel Iceta, a qui li agrada manifestar-se amb els feixistes, acaba sent cap d'esquil·la. S'emprenya com una mona i continua atacant els catalans, Tribunal Constitucional i més bestieses. Mentre ell es convulsiona el seu jefe en posa a un altre al senat. Iceta com embaixador? I tant!