En democràcia, cada ciutadà té un vot, però el seu valor depèn de les lleis electorals. En el Parlament català, l'independentisme té majoria de diputats, però no de vots. La llei electoral prima determinades zones del territori; una llei que data de l'època d' Adolfo Suárez i que els partits catalans han estat incapaços de reformar en 40 anys. No ha interessat als principals beneficiats del sistema actual. Diumenge passat, per exemple, ni Carles Puigdemont ni Toni Comín haurien sortit elegits diputats si a les eleccions europees s'exigís el percentatge mínim d'un 5% dels vots totals, com sí que era obligatori a les eleccions municipals que se celebraven el mateix dia. Amb el topall del 3%, en canvi, a la ciutat de Girona haurien obtingut representació Eugènia Pascual (Comuns) i Concepció Veray (PP) en perjudici d'un regidor de Guanyem i un altre del PSC. I a Figueres hauria entrat Maria Àngels Olmedo (PP) arrabassant un regidor al PSC. A Barcelona haurien entrat els candidats independentistes de la CUP i de la formació Primàries de Jordi Graupera en detriment d'un edil dels Comuns i de JxCat. A les passades eleccions generals, cada diputat per Madrid va costar 96.272 vots per només 24.809 a Sòria. Al Regne Unit o als Estats Units disposen d'un sistema majoritari que només premia la força més votada a cada circumscripció o estat. La resta de vots s'esfumen. Hillary Clinton va aconseguir quasi tres milions de vots més que Donald Trump en les presidencials nord-americanes, però el líder republicà va reunir més vots electorals gràcies al sistema majoritari de cada estat. Al final, molts èxits o fracassos depenen exclusivament de les lleis electorals.
No només el percentatge mínim de vots és diferent de les eleccions europees i a les municipals, sinó que Puigdemont i Comín han estat afortunats. El juliol de l'any passat, el Parlament Europeu va aprovar facultar els estats que puguin aplicar el llindar mínim en el 5% dels vots a partir de les eleccions europees de 2024. No ha estat possible en les de diumenge passat perquè era necessari que transcorregués un any entre l'aprovació de la nova normativa i les següents eleccions. El Parlament Europeu vol evitar la fragmentació i l'excessiva presència de grups extremistes. ERC i PDeCAT van posar el crit al cel, però les seves veus no van ser escoltades. Poden quedar fora de l'Eurocambra, com hauria succeït aquest any amb la formació de Puigdemont. ERC sí que hauria obtingut els tres diputats (5,61% dels vots), però no fa quatre anys quan liderava la candidatura Terricabras (4,01%). Les pròximes eleccions europees queden molt llunyanes (2024) i fins aleshores hauran passat moltes coses.
