03 de juny de 2019
03.06.2019
Diari de Girona

Cartes

03.06.2019 | 06:00
Cartes

És una de les coses que hauríem de frenar
Martín Martínez Martínez Barcelona
A casa, el fills poden dir el que vulguin, però estan prohibides les paraulotes. A l'escola, els alumnes poden dir el que vulguin, però es prohibeixen els insults i parlar quan el professor explica. A l'empresa, com que el treballador no vol perdre la feina, no costa gaire evitar els excessos verbals. Al carrer, pots dir, posar, i pintar el que vulguis, fins i tot, pintar a sobre, amb molt poques limitacions. I en política, es pot dir quasi de tot, però si un polític insulta repetidament els adversaris, no li haurien de donar cap premi, ni nomenar-lo president.
Això seria llibertat d'expressió en el camp individual. Els edificis i els mitjans públics no són lliures per exhibir el que vulguin, ja que, com que els mantenim tots amb els nostres impostos, són de la totalitat. Són de tots, no poden estar al servei d'una part. Ni durant la campanya electoral ni després d'aquesta.
Això està clar, tot i que algunes vegades això s'ignora: edificis públics exhibint llaços grocs. Mitjans clarament tendenciosos. Recentment s'ha celebrat un debat sobre la neutralitat dels espais públics. Caterina Mieras, exconsellera de Cultura de la Generalitat, va dir, referint-se a la utilització partidista del que és de tots: «És una de les coses que haurien de frenar».


Cal un nou impuls social/ferroviari
Josep M. Loste i Romero Portbou
Ara que gràcies a l'esforç i voluntat política dels ajuntaments de la zona transfronterera, d'altres institucions polítiques supramunicipals i la força cívica de les entitats a favor del tren convencional, les interconnexions entre Portbou i Cervera han millorat força en relació amb un millor aprofitament dels trens de retorn, tant de l'SNCF com de la RENFE, seria el moment de donar un nou impuls ferroviari en què la intermodalitat i coordinació entre el tren convencional i el bus –com succeeix– esdevinguessin una realitat palpable. D'aquesta manera, en el tram entre Girona i Portbou/Cervera de la Marenda, existeixen quatre estacions d'enllaç, que caldria aprofitar en benefici de tots els ciutadans. Aquestes quatre «peces clau», que amb un cost molt poc elevat, implicarien una millora substancial de la mobilitat, serien: Llançà, la qual hauria d'esdevenir l'estacio del Port de la Selva, Selva de Mar i Cadaqués; Vilajuïga, amb un gran potencial d'esdevenir un hub ferroviari i reconvertir-se en l'estació integral de la Badia de Roses; Camallera, que hauria de ser l'estació de l'Escala; i Flaçà, la gran potencial estació del Baix Empordà, caldria que donés un servei millor a importants poblacions com la Bisbal, Palamós, Palafrugell o Platja d'Aro.
Tot això hauria d'implicar que els trens de mitja distància s'haurien d'aturar a Vilajuïga i Camallera; i que més trens MD i de l'RG1, en comptes de quedar-se a Figueres, haurien d'arribar fins a Portbou-Cervera de la Marenda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit