Quan vaig veure l'entrevista de l'Évole al Papa el passat 31-III, vaig tenir dues reaccions: primera, enveja professional (servidor, d'ençà de l'elecció papal, va demanar al Vaticà que el posessin a la cua dels possibles professionals que li demanessin una entrevista i hi ha insistit tres vegades més, una d'elles -i, d'aquí, segurament, la negativa-, enviant un qüestionari previ, sense amagar-li que el nostre era un diari regional i humil, ben en consonància amb l'Església dels pobres que predica); segona, tremolor a causa d'algunes insinuacions que va fer arran de l'homosexualitat. El Papa mesurava les paraules. «Si els pares veuen coses rares, que consultin un professional.» Com sol passar, parlava d'oïdes. He viscut el cas proper de dos bessons. Criats de la mateixa manera pels mateixos pares i amb la mateixa educació i escolarització. De petits, un demanava als Reis una nina i l'altre, un camió. Per a la família, eren coses rares? No, però s'adonaven perfectament de la inclinació d'un dels bessons. Què hi deien els professionals? Que el deixessin en pau. L'homosexualitat és una tendència sexual tan respectable com l'heterosexualitat i no cap malaltia que s'hagi de curar. Psicòlegs i psiquiatres ho saben; moralistes clericals no ho volen saber.

El Papa anava amb peus de plom, però hi ha qui no hi va. Poc després de l'entrevista es va saber que a la diòcesi d'Alcalà de Henares el bisbe Juan Antonio Reig Pla feia cursos de «sanació espiritual» de l'homosexualitat des del Centre d'Orientació Familiar Regina Familiae. Valga'm Déu, val! Luis J. Argüello, bisbe auxiliar de Valladolid, secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en nom d'aquesta, defensà que institucions mereixedores de la confiança de l'Església donin suport a persones que «creuen tenir el cos d'home o de dona i una orientació que, en principi, no els sembla que correspongui amb aquest cos» (ull viu a confondre homosexualitat amb transsexualitat!). Tot i admetre que mèdicament no hi té res a dir, davant l'homosexualitat, assegurà que l'Església sempre ha parlat de sanar i curar. Responc: en totes les curacions que tenim a l'Evangeli, Jesús no parla ni una sola vegada de sanar cap homosexual. El portaveu de la CEE seguia: «La sanació espiritual té conseqüències en la vida de les persones, per bé que no hi ha una teràpia restaurativa». Aleshores, què es pretén? Culpabilitzar les persones que ja tenen prou rebuig social en segons quins casos?

El bisbe Argüello s'està donant a conèixer amb una relliscada rere l'altra. No fa gaire, a la revista Ecclesia, publicà un article titulat «Ante las próximas elecciones», on en el punt 7è afirmava: «Tanto en el campo de la identidad nacional como en el de la identidad personal, el llamado 'derecho a decidir' no es moralmente legítimo en sí mismo, pues supondría la absolutización de la voluntad de poder desvinculada de la moralidad del contenido de la decisión y del marco social e institucional donde se toman las decisiones [...] El riesgo de decidir en contra de la dignidad de la persona, de la justicia y del bien común es muy alto».

Ara que ha passat el 28-IV electoral, és el moment de parlar-ne. Val a dir que entre l'episcopat català, només el bisbe Novell contradigué el contingut del seu article comparant-lo amb el que diu el document Arrels cristianes de Catalunya, el vell document de 1985. Cap més germà en l'episcopat en protestà. Pregaria al portaveu episcopal de llegir i meditar el Compendi de la doctrina social de l'Església, sobretot en 10 dels seus 583 punts, perquè es posicionen contra el que ell diu de manera flagrant. Poso en negreta els punts que hauria de reflexionar i que manllevo del periodista Oriol Domingo: 152. «El magisteri de l'Església no ha deixat de valorar positivament la Declaració Universal dels Drets de l'home»; 157. «El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l'igual respecte dels Estats, del dret a l'autodeterminació de cada poble.[...] Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació te un dret fonamental a l'existència...»; 159. «L'Església és conscient que la seva missió essencialment religiosa inclou la defensa i promoció dels drets fonamentals de l'home»; 385. «El poble no és una multitud amorfa, una massa inerta que es pot manipular sinó un conjunt de persones, cadascuna de les quals té la possibilitat de formar-se una opinió pròpia sobre la cosa pública i la llibertat d'expressar la seva sensibilitat política»; 387. «A tots els pobles els correspon, en general, una nació [...] El Magisteri afirma que les minories constitueixen grups amb drets i deures específics. En primer lloc, un grup minoritari té dret a la pròpia existència [...] En la reivindicació legítima dels drets propis, les minories poden ser empeses a cercar una autonomia més gran o, fins i tot, la independència»; 395. «El subjecte de l'autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de sobirania»; 398. «Quan una llei s'oposa a la raó, se l'anomena llei iniqua; deixa de ser llei i esdevé més aviat acte de violència [...] L'autoritat pública, si no s'esmerça a realitzar el be comú, desatén el seu fi propi i, per això mateix, es deslegitima»; 399. «Les persones, quan són cridades a col·laborar en accions moralment dolentes, tenen l'obligació de negar-s'hi». 400. «És legítim resistir davant l'autoritat, si aquesta viola greument i repetidament els principis del dret natural». 413. «El referèndum és també un principi de participació política, en el qual s'acompleix una forma directa d'accés a les opcions polítiques...». Encara hi podríem afegir el discurs del papa Francesc el 9-VII-2015 a Bolívia: «Els pobles del món volen ser els artífexs del seu destí [...] Cap poder fàctic o constituït té el dret de privar els països del ple exercici de la pròpia sobirania...».

La majoria de catalans saben que vivim sota violències (l'art. 155 en va ser una) i que se'ns nega el dret d'existència sobirana com a nació. Ho saben, els nostres bisbes? De veritat que tots combreguen amb els posicionaments de la CEE?