03 de juny de 2019
03.06.2019
Diari de Girona

Puigdemont a la porta

03.06.2019 | 06:00
Puigdemont a la porta

Com deien els esguerradors de pel·lícules, «ara ve quan el maten». Carles Puigdemont ha dit i repetit que la seva elecció com a diputat al Parlament Europeu significaria l'accés automàtic a la immunitat parlamentària. El seus partidaris li han donat la raó. Els seus advocats ho han defensat. Però dimecres, a la seu parlamentària de Brussel·les, repartien passis provisionals als diputats electes i ni a ell ni a Toni Comín no els en van donar. De fet, no els van deixar ni entrar a l'edifici. Eren a la llista, però amb una marca d'avís que significava: a aquests, de moment, no. Per què? Doncs perquè tenen problemes legals a casa i potser no els donaran la credencial definitiva. Puigdemont es va enfadar molt i va dir que era una vergonya, però no va poder fer gran cosa més que enviar cartes de protesta al president i al secretari general de la cambra, i queixar-se del llarg braç i la capacitat de pressió de l'Estat espanyol. Un fet que no li hauria de venir de nou.

Ara ve quan el maten. Ara veurem si el candidat més votat a Catalunya tenia raó, i acabarà seient a l'Eurocambra i gaudint d'immunitat, o si un cop i un altre li diran que ha de passar abans per Madrid per jurar la Constitució, cosa que no farà perquè el detindrien. Si la tesi que s'imposa és la del darrer informe dels lletrats de la cambra, no li obriran la porta. Hi ha recorregut per a un plet judicial, però mentrestant estarà a fora, i serà una altra decepció per a l'esperança independentista en una Europa favorable. N'acaba de patir una amb el Tribunal d'Estrasburg, que ha donat la raó al Constitucional espanyol sobre la suspensió d'un ple del Parlament. No es creu que Espanya sigui Turquia, i tampoc s'ho creu l'Eurocambra. I encara menys ara que Pedro Sánchez pesa més a la Unió Europea que fa una setmana. Els tribunals belgues o alemanys que van frenar les extradicions dels exiliats no són «justícia europea»; són justícia belga i alemanya. Europa és una altra cosa: una aliança d'estats.
Postdata. Compte amb les lectures fàcils de l'enquesta que dijous va publicar el CIS. Les dades d'intenció de vot no estan corregides per equilibrar les descompensacions de la mostra. Els daltabaixos que es pronostiquen no s'avenen amb la dada més rellevant: que només un 4,7% dels enquestats votaria un partit diferent del que va votar el 28 d'abril. Una quantitat que, repartida entre tots, produiria canvis mínims. Tranquils, doncs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook