La cultura popular ofereix sovint algunes claus per interpretar l'actualitat que no estan a l'abast dels analistes i intel·lectuals més petulants. Els episodis recents del Brexit han coincidit en el temps amb la reunió (parcial) d'un dels grups musicals més massius, i alhora denigrats, del Regne Unit: les Spice Girls. Els primers concerts de la gira de 2019 estan aplegant desenes de milers de persones que, com les cantants, manifesten de manera crua totes les contradiccions que arrossega aquell poble. A l'escenari i a les enormes pantalles que reprodueixen els moviments de les noies picants, s'hi pot veure en múltiples ocasions la seva bandera, això és, la Union Jack. Apareix estampada en vestits, sofàs, fons multicolors, jocs de llums, etc. Les integrants del conjunt i les seves fans la reivindiquen amb un orgull molt proletari, gens solemne. Mentrestant, les assistents consumeixen litres i litres de begudes que tenen un origen ben llunyà: el vi i, sobretot, la sangria, les quals estan marginant les opcions alcohòliques tradicionals, com la cervesa o el gintònic. La paradoxa nacional conclou amb la tornada de la cançó més famosa de les Spice, Wannabe: «Si vols ser el meu amant, has d'anar amb els meus amics». S'estimen així la Gran Bretanya i Europa?
