Les eleccions municipals democràtiques

Juan Lejarza Argelaguer

Que les eleccions municipals són democràtiques no en tinc cap dubte, però em sorprèn que els «demòcrates» accepten acríticament que amb els vots per formar els governs municipals ens endossin dos governs més, el del Consell Comarcal corresponent i el de la Diputació de Girona, sense cap referència ni debat durant la campanya electoral a les municipals, sobre els temes de comarca o província, que són diferents als dels municipis. Poso un exemple de falta de serietat i respecte, a la meva comarca de la Garrotxa, sense esperar a la constitució dels governs municipals, ja s'han triat el Consell Comarcal «provisionalment» diuen, estant en funcions l'anterior, es veu que per agafar càrrecs són molt ràpids, però per resoldre problemes de la ciutadania lentíssims, i en general no els resolen mai.

Així com que no pintem res els ciutadans de la província, proposo, per estalviar diners i mals de cap als electors, que les quatre diputacions catalanes triïn el Parlament..., i les comunitats autònomes triïn el Congrés i el Senat..., el d'Europa el mateix, total només ens volen per pagar impostos per als polítics, assessors particulars i funcionaris, que no funcionen.

Bombers

Glòria Ubeda Maynau Girona

Mitjançant aquestes breus ratlles vull deixar constància pública del meu reconeixament i agraïment envers el cos de Bombers de la caserna de Girona i especialment el grup B que el propassat 22 de maig van rescatar al meu gat, que havia caigut en uns patis interiors sense possibilitat de sortir. Vull assenyalar la seva professionalitat i eficàcia però per sobre de tot la seva empatia i comprensió. Es tractava de rescatar un gat, un ésser viu, pot semblar que no era un problema rellevant, però per a mi i per a molta gent que estimem els animals és de gran importància la seva ajuda i solidaritat. Moltes gràcies, Bombers.

Catalans a Itàlia

Josep Baella Isanta Girona

El viaje secreto de Leonardo da Vinci, treball d'investigació de José Luis Espejo sobre la figura de Leonardo da Vinci. A la biografia de Leonardo hi ha un buit entre 1481 i 1483 que, segons l'autor, hauria visitat la terra dels seus avantpassats (Vinçà) a la comarca catalana del Conflent. Hauria conegut la muntanya del Canigó (considerada sagrada des de l'antiguitat), l'abadia de Montserrat i la ciutat de Barcelona. En aquesta ciutat va residir i morir el 1406, Giovanni da Vinci, parent seu. L'escut dels Da Vinci és un escut tribarrat, semblant a l'escut de l'antic regne de Mallorca. La Gioconda estaria inspirada en la Moreneta i en el paisatge de Montserrat, i a Retrat d'un músic apareix una partitura amb l'expressió «CANT AN». La fortalesa de Salses, al Rosselló, li hauria inspirat un disseny sobre fortificació recollit al Còdex Atlàntic.

La biografia de Da Vinci caldria tornar-la a mirar amb més rigor. Com sent fill analfabet d'una pagesa analfabeta i que va viure en un poble sense escola es va convertir en un dels homes més savis del Renaixement? Sabem que els seus mecenes són els descendents d'Alfons el Magnànim: els Aragó, els Este, els Sforza. Va ser enginyer militar d'en Cèsar Borja. Tenim un salconduit d'en Cèsar Borja on el tracta de «nostre prestantíssim i estimadíssim familiar». Als segles XIV, XV i XVI hi ha catalans a Itàlia i, concretament, al segle XV hi ha tots els descendents del rei de Nàpols, Alfons el Magnànim rei de Catalunya, emparentats amb tots els grans nobles itàlics. Cap d'aquests prínceps no ha fet res interessant?