05 de juny de 2019
05.06.2019
Diari de Girona

Cartes

05.06.2019 | 06:00
Cartes

Curset de primers auxilis obligatori
Lola Arpa Vilallonga Peratallada
Dies enrere una meva neta, menjant un tall de llonganissa, al qual no se li havia tret la pela, se m'ofegava... No tinc paraules per explicar el mal moment que vaig passar, però el meu instint em va fer posar-li el dit fins al fons de la gola, i ho vaig solucionar...
Fa poc les notícies van parlar d'un altre infant que va estar a punt de morir ofegat amb una crispeta però va tenir la gran sort que algú li va saber aplicar el mètode Heimlich i el nen es va salvar. Quan passes un mal moment d'aquests i no ets capaç de reaccionar t'adones de la gran importància que té haver fet un curset de primers auxilis.
És més, seria primordial que per a la mainada, ja en els cursos de bàsica, aquest fos un tema obligatori: fer un curset de primers auxilis. Això que ningú t'ense­nya no ho oblidaran mai i sempre pot haver-hi ocasió per salvar una vida.


Acomiadament al CAP Vila-roja
Josep Busquet i Vila En nom del personal del CAP Vila-roja
Volia adreçar-me a vostès en nom de tot el personal del CAP Vila-roja. Hem elaborat la se­güent carta al director.
Han passat 37 anys. Les oposicions guanyades d'auxiliar d'infermeria a l'Ajuntament de Girona. Totes vàrem començar amb tu, totes hem après a estimar-te. Amb tu ens hem format les infermeres, els metges de família, les auxiliars d'infermeria, les odontòlogues, les pediatres... Ens ho has donat tot. Hem sabut compartir les nostres vides. Junts hem creat una DO (denominació d'origen): CAP Vila-roja.
37 anys després, divendres 31 de maig l'Ajuntament et comunica, ens comunica, que ja en té prou. Que rescindeix el teu contracte, el nostre compromís. Que no et pensa pagar més un sou. Que ni reubicació del lloc de treball, ni indemnització, ni atur... ni les gràcies. Que dilluns no tornis, i que se't quedin els de l'ICS.
Com? L'Ajuntament de Girona té un treballador amb un contracte laboral fix des de fa 37 anys i el divendres el despatxa amb l'última nòmina. On són els drets laborals, la negociació, o la indemnització pels anys treballats? Que no té cap responsabilitat ni obligació l'empresa contractant, l'Ajuntament de Girona?
Fem-ho junts, alcaldessa. Rescabalem allò que és fonamental: les persones. L'Anna Jesús no s'ho mereix.


Un «like» al cristià Francesc
Xavier Serra Besalú GIRONA
Està de moda opinar sobre internet: que si és llibertat, que si pornografia a dojo, que si trenca famílies, que si Assange, o Android, o els xinesos o les ciberaddiccions. Ara bé, a algú se li acudeix preguntar-se per què? Cap a on? Fins quan?
Possiblement vostè no sigui hipercristiana o megacristià: no ho sé. Tot i així li recomano el text del papa Francesc del dia d'avui –escric el 2 de juny– amb motiu de la Jornada Mundial de les comunicacions socials, una ocurrència catòlica per reflexionar, enguany, sobre la gestió comunicativa digital: «va a missa», com se sol dir.
En breu, el Papa de Roma suggereix tres metàfores: (a) la xarxa, (b) la comunitat i (c) el cos i els seus membres, i així analitza què és «coparticipar» –una xarxa no té centre ni estructura jeràrquica, però és resistent-; què exigeix «compartir» –prou d'espirals d'odi o d'excloure allò heterogeni–; i entoma la «reciprocitat», pròpia dels organismes vius, on tot suma per anar endavant.
Un plaer de lectura. I de reflexió. Molt recomanable allò de menys jugar amb els «likes» i més veritat: oi que és un enfocament encisador? Encara que vostè no fos gaire fan de Francesc, sé que farà un retuit entusiasta d'aquest missatge del dia d'avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit