El president de la Generalitat, Quim Torra, va comparèixer aquest dimarts per fer balanç del primer any del seu govern. El més nou és que Torra va voler deixar clar que ja s'ha fet al càrrec i que ara no es considera un president provisional. Li ho han posat fàcil. L'encara incerta aventura europea de Carles Puigdemont ha deixat en no-res un dels objectius inicials de la legislatura, que no era un altre que recuperar l'anomenat govern legítim. L'altre objectiu pel qual es va apostar per tirar endavant un govern efectiu era donar una resposta adequada a la sentència del Tribunal Suprem. La sentència no arribarà fins després de l'estiu -potser a mitjan octubre- però la fiscalia no ha afluixat ni una mica en les seves acusacions i el relat que ha mantingut coincideix fil per randa amb el del jutge instructor. I tot esperant la sentència, Torra ha obert una roda de contactes amb les entitats i els partits independentistes que li reclamen tornar a la unitat estratègica. No resulta fàcil dotar de contingut un concepte tan eteri, però perquè no sigui dit Torra es va sumar ahir a la petició que va fer divendres passat el seu vicepresident, Pere Aragonès, de recuperar el diàleg en el punt on va quedar en l'anomenada declaració de Pedralbes. Tothom va entendre que els independentistes donen per fet que Pedro Sánchez repetirà, però José Luis Ábalos els va recordar que si volen un interlocutor primer s'ha de produir la investidura. El principal problema de Torra i de l'independentisme és que són allà mateix que ara fa un any però amb molta menys capacitat d'incidir en la política espanyola. Per al conjunt de la ciutadania el veritable problema és que a l'hora de fer balanç d'allò que depèn exclusivament de l'executiu no hi va haver capacitat d'inventari i es va haver de recórrer a les promeses quan el que està en qüestió és si el govern té futur.
