Aquest dijous es compleixen 74 anys del desembarcament dels aliats a Normandia, que va ­obrir el camí de la rendició del nazisme a Europa, i la fi d'una de les etapes més fosques de la història. On unes ideologies, els feixismes d'un costat, el comunisme estalinista de l'altre, van convertir Europa en un camp d'extermini, una trituradora de persones i idees, sota la irracionalitat i el totalitarisme.

A la pluja de comandos sobre Normandia va seguir l'operació aeronaval més gran de la història, fins a la Guerra del Golf: 160.000 homes hi van participar. Amb tres cossos d'exèrcit: un de canadencs, l'altre, de soldats dels Estas Units; a banda dels britànics. A finals d'agost, i després del desembarcament aliat a la Provença, dos milions de guerrers de desenes de nacionalitats, inclosos els republicans espanyols que venien d'una odissea al nord d'Àfrica, travessant mig continent, i amb l'esperança d'enderrocar Franco, van fer que col·lapsés el Reich dels mil anys que en va durar, afortunadament, només dotze.

D'aquella Europa amb l'economia i les infraestructures devastades, salvada per un Pla Marshall fet a corre-cuita contra l'expansió del comunisme, van emergir una sèrie de figueres que havien viscut en carn pròpia que els enfrontaments ­interns ens duen al col·lapse i la destrucció. D'aquells Shuman, Adenauer, Monet, Spaak o De Gasperi va sorgir l'Europa econòmica del ferro i el carbó. Aquells declarats europeistes van obrir un camí que ara sembla estancat. Fa tres anys, el referèndum del Brexit va fixar que la Gran Bretanya marxaria de la Unió. Aquesta sortida és tan traumàtica, tan esbojarrada en el fons i en la forma, que els polítics locals són incapaços de signar un acord de mínims per fer-la possible. Els britànics haurien de pagar uns 45.000 milions d'euros, i la deslocalització d'empreses, capitals i recursos seria tan general, tan implacable, que els partits majoritaris prefereixen desaparèixer, que no pas entomar les conseqüències dels seus actes. Avui, a una banda i l'altra del canal de la Mànega, hi ha camps d'internament i d'altres improvisats amb milers d'immigrants. Canvien les situacions, però seguim necessitant polítics amb formació i idees, i que cerquin el benestar dels seus pobles.