Sempre m'ha sorprès la innocència del votant que s'esvera quan sap que la mateixa nit electoral s'obren infinites possibilitats d'arribar a acords, fins i tot, amb aquelles forces polítiques que ideològicament estan a l'altre extrem de l'opció que hem votat. Quan es fa l'acte de dipositar el vot a l'urna el ciutadà no es conscient que en cap cas escull aquell partit o representant per al govern local, autonòmic o estatal, el que fa simplement és donar representació a aquella candidatura perquè pugui formar part del joc a l'hora de triar, amb posterioritat, qui presidirà el consistori, la Generalitat o La Moncloa. I no sempre som conscients que el nostre vot no escull cap alcalde ni cap president.

Malgrat que això és així, les ànsies de governar haurien de tenir límits i saber que un vot no és una carta blanca per fer allò que al partit li surti de la barretina. Aquestes eleccions, més que mai, hem vist o estem veient com és dilueixen totes aquelles línies vermelles que ideològicament eren infranquejables per posar sobre la taula qualsevol opció, encara que algunes siguin una bestiesa. Allò que engreixa el desencant sobre la política no és només l'acció de govern, sinó també les propostes de pactes que fan posar pell de gallina.

Més que mai les persones exigim coherència, transparència, compromís, veritat i sembla que cap d'aquests atributs encaixa amb la política actual, on ningú és capaç d'acceptar honestament la llista més votada. Per això, més que mai prenen sentit aquells missatges optimistes que tots, sense excepció, proclamen les nits electorals, perquè saben que les regles del joc les posaran ells, malgrat que el resultat els hagi suposat una immensa patacada.

Així, amb aquestes premisses, el concepte de majories o minories passa per damunt del resultat i de cap altra lògica, perquè s'aplica exclusivament un concepte matemàtic, on tot suma, independentment dels factors que composen aquesta suma. El ciutadà queda oblidat en el camí cap al govern sense importar el sentit del seu vot. I així ens va.