Girona, Temps
dels Horrors
marta Riera Pey girona
Farà pràcticament un mes que va haver-hi a Girona l'exposicó floral de Girona, Temps de Flors 2019. Hi havia un munt d'ornaments i muntatges florals, però voldria preguntar: Què és la monstruositat que hi ha avui dia totalment descuidada, sense flors, sense manteniment a les Deveses de Girona? Ben bé al davant de la plaça de les Botxes? El títol podria ser Girona, Temps dels Horrors 2019!
És una vergonya que s'hagi quedat allà abandonat i mal cuidat aquell ornament, el qual trenca tota la bellesa i armonia natural de la Devesa.
Platja d'Aro
Josep Culubret Oliva Girona
Ja ho diu el vell refrany «no és or tot el que llueix». Ja fa temps que els governants del consistori de Castell-Platja d'Aro sembla que no hi toquin.
Des de donar màniga ampla a les autocaravanes perquè aparquin a l'avinguda París, a sol i serena, donant una imatge certament pintoresca, per dir-ho fluix. Quan a pocs metres tenen un espai específicament adequat per a elles i que no s'està utilitzant per a aquest fi. Difícil d'explicar.
No gaire lluny d'aquí, a la urbanització Ridaura, on jo resideixo, han decidit suprimir places d'aparcament a tort i a dret, col·locant estaques de fusta per tal d'obstaculitzar el pas del vehicles. Cada vegada hi ha més habitatges, més gent i més cotxes; doncs, vinga, l'Ajuntament decideix suprimir aparcaments. El món al revés.
Se suposa que un ajuntament hi és per procurar el benestar dels seus contribuents, que són els que el financen amb els impostos. Això es almenys el que pensava. El carrer Diagonal d'aquesta mateixa urbanització fa més de quaranta anys que no s'asfalta. El paviment, que encara és de ciment, està ple de forats i esquerdes i estem tips de queixar-nos inútilment. No parlem de la neteja. Aquesta zona queda un xic apartada del centre i a l'estiu no se'n té cura. Però aquí també paguem. No hi ha ningú que vigili i controli els propietaris de gossos per si mereixen ser sancionats, per exemple. Les voreres estan plenes d'excrements i brutícia. I ningú neteja. L'antic Centre Eucumènic fa pena. Completament abandonat, és un magatzem de deixalles i un niu de gats abandonats. Sí, ja sé que aquest centre depèn del Bisbat, però l'Ajuntament potser podria fer alguna cosa. Un desori total.
Ajuntament de Platja d'Aro, poseu-vos les piles.
Mainada del SIE, Càritas
Gemma de Luna Riera Torroella de Montgrí
Soc voluntària de Càritas, dins el programa SIE, que dona atenció a la mainada de Primària i Secundària a Torroella de Montgrí.
Enguany tenim un grup de Primària que em té el cor robat, és un grup de 10 nenes i un nen, i tenim un espai on treballem les emocions. En aquest espai es deixen anar tots els sentiments.
L'altre dia, les nenes van demanar de fer una representació i elles es van organitzar de manera que van escriure el text, es van distribuir els personatges i ens van representar la dramatització. El text es basava en el bullying. Aquesta mainada té entre 10 i 11 anys. Majoritàriament són de famílies nouvingudes.
La meva reflexió és la següent, quina sort que tenim d'una escola pública a Catalunya on aquesta mainada és capaç de fer això, amb un català de l'Empordà, que és la seva llengua d'ús social, i amb uns valors transmesos des de les seves famílies, que moltes vegades no parlen ni català ni castellà, perquè venen de famílies amazics, però amb uns valors socials que han sabut transmetre a la mainada, i aquesta l'adapta en maneres apreses a l'escola. Crec que des de Càritas estem fent una bona feina. Tal com està fent l'escola pública catalana d'inclusió social, barrejant tota la mainada.
