Després de les eleccions, caldria fer una reflexió sobre la política d'alguns ajuntaments sobre cultura, festes i turisme. Solen anar a càrrec dels regidors de Cultura, o persones contractades per a dinamització econòmica o termes similars. En alguns països, com a Itàlia, solen ser experts en cultura, aliens a les llistes polítiques de l'Ajuntament, però aquí tenim aquest model. En tinc bones experiències; en canvi no tan bones de França, no pel que fa a l'organització dels actes sinó per les dificultats burocràtiques extremes a l'hora de la contractació (m'han arribat a demanar la partida de naixement!).
Aquí tenim de tot. Des d'ajuntaments, com el de Cassà, que a través de la regidoria de Cultura han portat a terme una política d'actes molt positiva -per exemple, «vermuts» literaris amb molt bona assistència i altres manifestacions- a d'altres també amb nota positiva, com el de Caldes de Malavella. Recordo també els de Begur, Tossa, Palafrugell, la Cellera de Ter i altres per manifestacions gastronòmiques o artístiques -en aquest cas com els de Castell-Platja d'Aro, el de Besalú, etc. En canvi, alguns ajuntaments s'han lluït amb manca de credibilitat d'algunes de les mostres que han organitzat o organitzen, sobretot les de caires suposadament medievals -especialment a través dels àpats, mercats, etc. Ja sé que l'organització sol ser a cura d'empreses contractades, però això no treu la responsabilitat de l'Ajuntament. Els exemples clamen al cel. A Castelló d'Empúries donaven una amanida amb tomata, a Hostalric feien una vedella sencera amb salsa chimi-churri (sic) típicament medieval... Com explico al meu llibre La cuina medieval i renaixentista. Moros, jueus i cristians, no està acreditat que es fessin vedelles a l'ast en aquell període, ni molt menys s'havia descobert Amèrica, com molts pretenen! Ni existia la xocolata, com veiem en alguns mercats. A Banyoles hi havia patates medievals i samfaina medieval, etc. etc.
En aquesta ciutat fan una fira artístico- gastronòmica amb un nom que sembla un renec rus. En la seva darrera edició varen anunciar, com a esquer publicitari, la presència d'estrelles Michelin, com Jordi Cruz, que no hi va ser. Van encarregar un acte sobre els platillos de la comarca a un altre cuiner estrellat -doncs, bé, aquest em va trucar confessant que no tenia ni idea del que li demanaven, cosa lògica, ja que els cuiners no han de saber de tot-, però sí que quasi tenen l'obligació de saber d'aquestes coses els gastrònoms, i fins i tot els periodistes gastronòmics. El susdit cuiner -altrament excel·lent- em va demanar que li expliqués tot el tema, cosa que vaig fer, amb pèls i senyals. Devia saber que el primer autor que va parlar d'aquests platillos va ser un servidor a La cuina gironina (1985), i abans amb desenes d'articles i encara més, referit a la comarca, al llibre Memòries del gust. La cuina familiar al Pla de l'Estany, on els estudiava del dret i del revés. No em consta, en canvi, que el periodista gastronòmic que acompanyava al cuiner hagi escrit cap llibre sobre la cuina catalana, sobre la del Pla de l'Estany o ni tan sols algun article sobre el tema de referència.
