07 de juny de 2019
07.06.2019
Diari de Girona

Ajuntaments i cultura

07.06.2019 | 06:00
Ajuntaments i cultura

Després de les eleccions, caldria fer una reflexió sobre la política d'alguns ajuntaments sobre cultura, festes i turisme. Solen anar a càrrec dels regidors de Cultura, o persones contractades per a dinamització econòmica o termes similars. En alguns països, com a Itàlia, solen ser experts en cultura, aliens a les llistes polítiques de l'Ajuntament, però aquí tenim aquest model. En tinc bones experiències; en canvi no tan bones de França, no pel que fa a l'organització dels actes sinó per les dificultats burocràtiques extremes a l'hora de la contrac­tació (m'han arribat a demanar la partida de naixement!).

Aquí tenim de tot. Des d'ajuntaments, com el de Cassà, que a través de la regidoria de Cultura han portat a terme una política d'actes molt positiva –per exemple, «vermuts» literaris amb molt bona assistència i altres manifestacions– a d'altres també amb nota positiva, com el de Caldes de Malavella. Recordo també els de Begur, Tossa, Palafrugell, la Cellera de Ter i altres per manifestacions gastronòmiques o artístiques –en aquest cas com els de Castell-Platja d'Aro, el de Besalú, etc. En canvi, alguns ajuntaments s'han lluït amb manca de credibilitat d'algunes de les mostres que han organitzat o organitzen, sobretot les de caires suposadament medievals –especialment a través dels àpats, mercats, etc. Ja sé que l'organització sol ser a cura d'empreses contractades, però això no treu la responsabilitat de l'Ajuntament. Els exemples clamen al cel. A Castelló d'Empúries donaven una amanida amb tomata, a Hostalric feien una vedella sencera amb salsa chimi-churri (sic) típicament medieval... Com explico al meu llibre La cuina medieval i renaixentista. Moros, jueus i cristians, no està acreditat que es fessin vedelles a l'ast en aquell període, ni molt menys s'havia descobert Amèrica, com molts pretenen! Ni existia la xocolata, com veiem en alguns mercats. A Banyoles hi havia patates medievals i samfaina medieval, etc. etc.

En aquesta ciutat fan una fira artístico- gastronòmica amb un nom que sembla un renec rus. En la seva darrera edició varen anunciar, com a esquer publicitari, la presència d'estrelles Michelin, com Jordi Cruz, que no hi va ser. Van encarregar un acte sobre els platillos de la comarca a un altre cuiner estrellat –doncs, bé, aquest em va trucar confessant que no tenia ni idea del que li demanaven, cosa lògica, ja que els cuiners no han de saber de tot–, però sí que quasi tenen l'obligació de saber d'aquestes coses els gastrònoms, i fins i tot els periodistes gastronòmics. El susdit cuiner –altrament excel·lent– em va demanar que li expliqués tot el tema, cosa que vaig fer, amb pèls i senyals. Devia saber que el primer autor que va parlar d'aquests platillos va ser un servidor a La cuina gironina (1985), i abans amb desenes d'articles i encara més, referit a la comarca, al llibre Memòries del gust. La cuina familiar al Pla de l'Estany, on els estudiava del dret i del revés. No em consta, en canvi, que el periodista gastronòmic que acompanyava al cuiner hagi escrit cap llibre sobre la cuina catalana, sobre la del Pla de l'Estany o ni tan sols algun article sobre el tema de referència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook