Ara mateix els blocs de la dreta i de l'esquerra són tan sucrosos com els blocs independentista i unionista. Tots els partits estan predisposats a diluir els blocs per una empresa major com és la mediocre supervivència política. Els blocs són ara mateix l'engany més insensat de la política catalana i espanyola, mantinguts artificialment per fer adeptes més que per retenir votants satisfets per les bones accions de govern.

D'aquí que en temps de pactes, quan els ciutadans ja no els importen un rave, per exemple a Girona, el PSC de Sílvia Paneque es presenti com el garant existencial de les esquerres, oferint un pacte progressista i social a Guanyem i a ERC, quan paradoxalment només el PSC de Sílvia Paneque va tenir un pacte de govern estable amb JxCAT, mantenint a Marta Madrenas d'alcaldessa, mentre ERC i CUP sí que feien d'oposició. O, per ­exemple a Barcelona, on Ada Colau està rellegint els seus inicialment mals resultats electorals, per convertit-se de nou en alcaldessa gràcies al PSC a qui, també paradoxalment, va expulsar del govern per la seva participació en l'aplicació del 155. I això amb el suport necessari -perquè Colau repeteixi- del partit frontista Ciutadans. O Pedro Sánchez, disposat a acceptar els vots del Frankenstein extremista navarrès per poder gallejar així de no haver necessitat els independentistes per tornar a ser president del Regne. De fet Sánchez està en procés de «rajoització» respecte a l'independetisme, consistent en negar-ne l'existència pensant que tot es resoldrà sol. Rajoy va fer això mateix i va aconseguir fabricar 100.000 independentistes al mes.

Ja fa anys que es predica que els polítics només recorden els ciutadans en època electoral. No hi ha res més fals. En realitat els polítics només necessiten els ciutadans 40 segons cada 4 anys o cada quan ens fotin en un embolic i hagin d'avançar eleccions perquè han estat incapaços d'entendre's. Són els 40 segons que de mitjana es triga en dipositar el vot a l'urna, depenent de la perícia de la gent de la mesa. Una vegada superats els 40 segons, deixa d'importar el que pensi el ciutadà i et ja es poden dedicar a la supervivència.