07 de juny de 2019
07.06.2019
Diari de Girona

La ignorància com a arma

07.06.2019 | 06:00
La ignorància com a arma

La democràcia, les llibertats i l'Estat de Dret sempre han comptat amb perillosos ­enemics. Fins ara, les seves amenaces tradicionals figuraven en els llibres d'Història sota el paradigma de les guerres i els conflictes bèl·lics. En l'actualitat, però, estan adoptant la forma d'atacs terroristes com a vies d'expressió del fonamentalisme, sigui religiós o polític. Els riscos i perills existiran al nostre voltant inevitablement, si bé evolucionant i adaptant-se als nous temps. Internet i les xarxes socials, per exemple, han obert nous camps de batalla digitals. Conscient d'aquesta realitat, la Unió Europea ha començat a elaborar les seves estratègies per contrarestar algunes pràctiques de desinformació per tal de protegir els seus sistemes democràtics i la correcta formació del debat públic. Així, s'ha ideat un potent Pla d'Acció que va entrar en vigor en el present any 2019 amb l'ànim de neutralitzar qualsevol campanya que faci servir l'engany, la desinformació i la mentida per influir en la manera de pensar de la ciutadania.

Aquesta circumstància ha cobrat força en aprofitar una nova debilitat del sistema. Tota ofensiva contra el tradicional model constitucional de drets i llibertats conté en el seu origen alguna fragilitat d'aquest. Si en el passat els punts febles se centraven en les matèries de seguretat i defensa, la feblesa actual és patida directament pels ciutadans, a manera de virus introduït en els seus organismes. Aquest virus és la ignorància, un perfecte brou de cultiu on pot fructificar una fake new fins a l'extrem de manipular la nostra mentalitat i el nostre vot. Una persona poc o gens formada i mancada, a més, de qualsevol pensament crític, és la dipositària ideal per albergar la munició de l'odi, la intolerància i l'estupidesa. I, des d'aquest punt de partida, el següent pas consistirà en intentar detonar-la sobre els fonaments del model democràtic.

El Pla d'Acció contra la desinformació posat en marxa per la Unió Europea proposa un conjunt d'accions que permetin un enfocament conjunt i coordinat de totes les institucions europees i dels Estats membres per afrontar l'allau de falsedats que ens inunden tendents a destruir uns èxits que ens ha costat segles conquerir. Se sustenta sobre quatre pilars:

a) L'augment de recursos per frenar el torrent de desinformació. El grup especial de Comunicació Estratègica i la cèl·lula de Fusió Híbrida de la Unió Europea en el Servei Europeu d'Acció Exterior, juntament amb les delegacions de la UE en els països veïns, seran reforçades amb personal especialitzat i potents eines d'anàlisi de dades.

b) L'establiment de respostes coordinades als atacs, implementant per a això un sistema d'alerta ràpida entre les institucions de la UE i els Estats membres, de manera que es faciliti l'intercanvi de dades i avaluacions de les campanyes per fer front a la desinformació en temps real. Complir aquest objectiu requereix que els Estats membres prenguin consciència de l'impacte negatiu i de la desestabilització social que pot provocar la desinformació.

c) L'exigència del compliment del codi de bones pràctiques a les plataformes que ofereixen informació en línia, el que possibilita la identificació de comptes falsos i interaccions no humanes. D'aquesta manera, es busca garantir la transparència de la publicitat política, ja que s'aconseguirà tancar comptes falsos actives i cooperar amb els investigadors per detectar campanyes de desinformació.

d) La creació de grups de verificació i contrast de dades, a més de la sensibilització a la ciutadania de les possibles campanyes de desinformació a través de programes específics i d'un suport ferm a aquests equips de verificadors i investigadors que treballen en la seva detecció primerenca en les xarxes socials.

En aquest sentit, l'Alta Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Federica Moguerini, ha manifestat que «la salut de la democràcia depèn del fet que hi hagi un debat obert, lliure i just. Tenim el deure de protegir aquest espai i no permetre que ningú sembri l'odi, la divisió i la desconfiança en la democràcia. Com Unió Europea, hem decidit actuar junts i reforçar la nostra resposta per impulsar els nostres principis i millorar la capacitat de resistència de les nostres societats, tant dins de les nostres fronteres com en els països veïns. És la manera europea de respondre davant d'un dels grans reptes de la nostra època».

Es podria reflexionar sobre quina és la nostra part de culpa davant l'existència d'aquesta nova amenaça. Hem desatès el nostre model educatiu? Ens hem despreocupat de l'objectiu d'aconseguir una ciutadania formada i lliure? Hem retrocedit en la correcció de les desigualtats que mitiguin la frustració i la desesperació de les persones per evitar que es radicalitzin? Constituïm una societat fàcilment manipulable? Som els mateixos ciutadans el punt feble de la nostra democràcia? Si alguna (o totes) d'aquestes preguntes comporta una resposta afirmativa, som sens dubte corresponsables del ­desastre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook