Buscant una altra cosa he trobat unes frases significatives en el preàmbul de la llei de Bases del Règim Local. Una llei sobre les funcions i competències dels ajuntaments i els alcaldes.

Diu: «El sentit de l'autonomia local no pot prescindir d'aquesta referència fonamentadora del nostre ordre constitucional en què Espanya, designant-se a si mateixa com a subjecte real i protagonista de la seva història, es constitueix en Estat social i democràtic de dret; anticipant així la formalització d'aquesta dada en la fórmula concisa de residenciar tota sobirania en el poble espanyol. L'autonomia local ha de situar-se, doncs, a la llum de aquest principi».

Continuem. Una mica més avall parla de l'espanyol com d'un «Estat compost», al qual defineix com «un Estat amb una única sobirania, un sol poble amb un destí polític comú, que -reconeixent la seva diversitat- constitueix el sistema de resolució permanent de les seves contradiccions, conflictes i tensions, que no una altra cosa és l'Estat, sobre la base d'una pluralitat de instàncies autònomes i diverses, vertebrades entre si per al manteniment del valor de la unitat».

Insistim: això és al preàmbul de la llei de Bases del Règim Local. El legislador va tenir molt d'interès a assegurar-se que els alcaldes i regidors, i encara més els secretaris municipals, que són els que saben la llei de memòria, fossin conscients que no poden convertir el terme municipal en una república independent.

El llenguatge és eloqüent. Un grafit anterior al règim del 78, present durant anys en un mur que solia veure, deia: «Una patria es una misión en la historia, un destino en lo universal». La llei que comentem, del 1985, no arriba tan lluny, però afirma que Espanya es designa «a si mateixa com a subjecte real i protagonista de la seva història». Espanya és més que un indret on viuen persones sobiranes; és ella mateixa una persona amb pensament i decisió pròpies, protagonista de la història. Ara ens diran que aquest no és un pensament nacionalista.

I això d'una «pluralitat d'instàncies» vertebrades pel «valor de la unitat» s'assembla molt a la «unidad en la diversidad» que ens explicaven a la classe de formació política durant el franquisme, a l'apartat d'«España y sus regiones». És clar que «unidad en la diversidad» també és la traducció oficial a l'espanyol del lema de la Unió Europea, «in varietate concordia». De «concòrdia» a «unidad» hi ha una distància.