El perímetre del PP, «del qual ningú pot sortir», és abdominal. Els populars es diferencien per l'slim fit, aquest tall estret de les camises de l'«abdominable» Aznar i del magre Casado després dels anys al seu caure del regular fit de Rajoy.
Tot just Alfonso Alonso, líder del PP basc, ha dit el que és obvi després que, en les eleccions amb més participació a Euskadi, perdessin la meitat dels vots, quedessin sense un diputat i dejuns de regidors. Alonso va resumir els seus manaments en un «vull un PP amb personalitat pròpia al País Basc» després d'un discurs vaporós: «És una manera d'entendre la pluralitat d'Espanya i l'encaix del País Basc en el conjunt d'Espanya a través de l'actualització dels nostres drets històrics i del sentiment de la nostra foralitat en cadascun dels nostres Territoris Històrics».
Això i res és tot un, però està ple de termes urticants com «pluralitat d'Espanya», «encaix del País Basc», «drets històrics», «sentiment de foralitat» i «Territoris Històrics» amb majúscules. El colofó, hores després, va ser: «de vegades s'emeten discursos des de Madrid que resulten molt allunyats quan un els veu des de Vitòria o des de Bilbao».
El missatge d'«ampla és Espanya» (mal dit sigui amb tota intenció), el terraplanisme nacional de la dreta, ja va fer efecte en el PP fa més de sis anys, quan l'embolic bascoespanyol va prendre la forma de Vox i se'n va endur el seu actual líder, net d'alcalde franquista als seixanta, fill de dirigent del PP basc i militant popular des de cadell. Si el PP vol seguir a Euskadi ha d'oferir un altre discurs -diferent del de Vox i acceptable per a una part de l'electorat- o res. Ara mateix, al PP el centre es juga a la perifèria.
