Pentecostès

Els Fets dels Apòstols ens parlen de la vinguda del Paràclit en aquest dia de la Pentecosta, en què «tots foren plens de l'Esperit Sant, i començaren a parlar en altres llengües, segons que l'Esperit els donava d'expressar-se» (Ac 2:4).

Va ser precisament l'abadessa Sor Isabel de Villena qui en la seva Vita Christi (1497) narrava la vinguda de l'Esperit Sant, en aquests termes: «E venint l'hora de tèrcia, estant aquella Reina e Senyora excel·lent enmig del seu gloriós col·legi, levàs ab singular prudència, e ficà los genolls en terra, ab profunda humilitat, amb les mans juntes, mirant al Cel, ab aquella veu angèlica diu: "Veniu, Esperit Sant gloriós! Trameteu de l'altea del Cel los raigs de la vostra divinal llum que il·lumini e inflami los cors de tots aquests servents vostres!" E, oïda la veu de sa senyoria en lo consistori de la santíssima Trinitat, fon tan dolça e tan plaent que tantost fon complaguda en sa demanda; car fon fet un gran tro e brogit, davallant del Cel com un sobtós vent e omplí tota aquella casa on ells estaven. E, estant admirats de tan sobtosa novetat, foren demostrades a ells llengües departides així com a foc flamejant, e posaren se departiment sobre cascú dels qui aquí eren, que prenien suma, entre hòmens e dones, de cent e vint. E foren recomplits de l'Esperit Sant, donant a ells gràcies e dons singulars, e excel·lent saber e ciència: e començaren a parlar totes llengües en singular estil, e eren entesos per tota nació».

La solemnitat de la Pentecosta és la festa de la inculturació de l'Església, que assumeix totes les llengües i totes les cultures com a signe de la seva universalitat.

Com ha dit el papa Francesc en l'exhortació «El goig de l'Evangeli», l'Església «troba la manera que la Paraula s'encarni en una situació concreta» (E.G. 24), i per això cal «una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial, esdevinguin un camí adequat per a l'evangelització del món actual» (E.G. 27).

El Papa, en aquesta exhortació ho expressa d'una manera molt clara, en dir que el Poble de Déu «s'encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seva cultura pròpia». I també: «Cada poble en el seu esdevenir històric desenrotlla la seva pròpia cultura amb legítima autonomia» (E.G.115), ja que «en la inculturació, l'Església introdueix els pobles amb les seves cultures en la seva mateixa comunitat, perquè tota cultura proposa valors i formes positives» (E.G.116).

Per això la festa de la Pentecosta ens presenta una Església que «assumint els valors de les diverses cultures, esdevé la núvia que s'engalana amb les seves joies» (E.G. 116). D'aquí que «en aquests dos mil·lennis de cristianisme, una innombrable quantitat de pobles han rebut la gràcia de la fe, l'han fet florir en la seva vida quotidiana i l'han transmès segons els seus modes culturals» (E.G.116).

En la missió d'evangelitzar els pobles, el papa Francesc, amb una actitud valenta, ens convida «a abandonar el còmode criteri pastoral del «sempre s'ha fet així», i ens demana de «ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats» (E.G. 33). Per això el Papa recomana a cadascun dels bisbes, que «escolti tothom i no sols alguns que li acaricien les oïdes» (E.G. 31).

La festa de la Pentecosta manifesta la confiança en el Déu que obre el Regne a tots els pobles i a totes les cultures. Ho deia així el bisbe màrtir Óscar Romero: «Nosaltres confiem en el nom del Senyor, la nostra petitesa serà gran i poderosa en la mesura que sigui amorosa i confiï en el nom del Senyor. I això és Pentecostès».

Com deia el bisbe Francesc de Girona en la seva carta pastoral (24 de maig de 2015), «L'Esperit ens fa testimonis de Jesús», ja que «és ell que converteix en testimoniatge les nostres actituds humanes, les nostres paraules, els nostres esforços, la nostra vida ordinària viscuda amb amor, fins i tot els nostres fracassos».