09 de juny de 2019
09.06.2019
Diari de Girona

La vida mata

09.06.2019 | 06:00
La vida mata

La forca sembla un truculent mitjà de transport per viatjar al més enllà. Estremeix, això és el que vull dir. Als pobles d'Espanya, abans, es penjava molta gent. Es podria explicar una història de la vida rural en la qual les bi­gues dels estables juguessin un paper protagonista.
Es va penjar d'una biga.
Vet aquí una frase mil vegades sentida. Als que no se'ns ha passat pel cap penjar-nos d'una biga, el balanceig del cos sobre la cadira bolcada a terra ens produeix desassossec. L'asfíxia, però, gaudeix de prestigi entre els adolescents. Molts d'ells, segons hem vist a la tele, sol·liciten al seu company o companya de pupitre que els tallin la respiració fins a perdre el sentit. Segons abans del desmai tenen, pel que es veu, al·lucinacions interessants. Em ve ara a la memòria la notícia d'un ministre britànic que es va penjar sense pretendre-ho, pobre, fa ja uns anys, masturbant-se amb una cinta de seda lligada al voltant del coll. No va mesurar.
Ens preguntem si hi ha en aquest joc adolescent una pulsió de mort. Una tendència. Ens preguntem si aquesta pulsió batega en la societat i ells la manifesten. Si es percep ja a les fruiteries, a les carnisseries, a la cua del cinema o del teatre. El CIS no realitza enquestes sobre les ganes de morir de la població. Hauria de fer-ho. El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves. No es parla d'això per evitar el contagi, però les estadístiques són incontestables. Jugar a asfixiar-se no és el mateix que engegar-se un tret, però sí una manera d'apropar-se al precipici. Hi ha moments històrics que no ofereixen massa al·licients per a l'existència. Potser aquest sigui un d'ells.
Foster Wallace va suggerir a la seva dona que anés al cinema amb el nen o amb la nena, ara no em ve, i quan van tornar se'l van trobar penjat del sostre del garatge. I Wallace tenia recursos intel·lectuals per donar i per vendre. Però el matava l'oxigen. En fi, que estem tots molt preocupats amb aquesta epidèmia adolescent, que potser ve de la precarietat laboral, de l'absència d'horitzons, de Glovo, del capitalisme ferotge. Potser batega en el fons de les xarxes socials a què estan tan aferrats. La vida mata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook