Es una realitat constatable que les administracions públiques, des d'Ajuntaments fins a la Generalitat o l'Estat, han utilitzat i segueixen utilitzant la contractació temporal. I això de manera irregular, per cobrir llocs de treball permanents i habituals, abusant del privilegi que empara tota administració pública, a diferència del que succeeix en l'àmbit de la contractació per empreses privades. Sol ser habitual comprovar l'existència de concatenació de contractes temporals per a tasques permanents, que es mantenen durant anys, molt més enllà del límit temporal que imposa l'Estatut dels Treballadors, que és de 24 mesos dintre d'un període de 30. I malgrat això, no es convoquen les places per cobrir-les de forma reglamentària, i complir amb els requisits que imposa l'article 103 de la Constitució, d'oferir els llocs de treball respectant la publicitat, el mèrit i la capacitat i la igualtat.

Segons reiterada jurisprudència, i quan es tracta de contractes de treball, és precís atenir-se a les circumstàncies del cas i no només a les simples formalitats, ja que aquestes formalitats no sempre responen a la realitat objectiva. Hem de tenir present que al nostre dret està proscrit tant l'abús de dret com el frau de llei. I en aquest sentit cal remarcar que, segons el Tribunal Suprem, les Administracions Públiques no queden exonerades del compliment de la legislació laboral, quan aquestes actuen com a empresaris, tot celebrant i vinculant-se amb contractes de treball, els quals s'han de regir des del seu naixement i en el seu desenvolupament per la normativa laboral que sigui aplicable, segons les circumstàncies.

I no es pot confondre la discrecionalitat amb l'arbitrarietat, extrem que massa vegades s'ha produït en l'àmbit laboral de les administracions publiques, que haurien de ser les primeres a donar exemple de respecte a la legalitat i als drets de les persones que contracten. No té sentit ni és just que entitats públiques utilitzin la contractació temporal, que sovint va més enllà dels límits legals, per cobrir llocs de treball habituals i permanents, dintre de la seva funció i responsabilitat. Totes les treballadores i treballadors que han acreditat haver estat contractats durant més de 24 mesos pel mateix lloc de treball i funcions, en un període de més de 30 mesos, haurien de considerar-se com a treballadors indefinits. Caldria que les administracions públiques regularitzessin les situacions irregulars, donant exemple en el compliment de les normatives legals.