10 de juny de 2019
10.06.2019

Drets laborals de les Dones Migrants

10.06.2019 | 06:00

Tots coneixem els nostres drets i sé que ningú renunciaria als seus. D'entre tots, aquests em criden l'atenció: Naixem lliures i iguals en dignitat i drets. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud. L'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seves formes. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Tots tenim dret a circular lliurement i a fixar la nostra residència en el territori d'un estat i dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. Tots tenim dret al treball, a la lliure elecció i condicions equitatives i satisfactòries i a la protecció contra la desocupació. Tots tenim dret a tenir igual salari per igual treball. Tots tenim dret a una remuneració equitativa i satisfactòria. Tota persona té dret al descans, al gaudi del temps lliure.

Fa pocs dies, en un grup de dones treballadores, una jove universitària va dir que els seus col·legues han de marxar de Girona per trobar feina. Un fet que és vàlid per a espanyols i europeus, per a africans, asiàtics i llatinoamericans. Els diaris locals ens expliquen històries de migrants espanyols que van ser sotmesos a maltractaments, humiliació i, moltes vegades, esclavitud. És horrible! La conclusió la va dir Heller, ja l'any 1992: «L'emigració és un dret humà, mentre que la immigració no ho és».

La migració és un fenomen amb la mateixa antiguitat que la de l'ésser humà. Dones, homes i infants travessen fronteres i arrisquen les seves vides a la recerca de... Entre els homes i les dones migrants, són elles qui tenen una situació més desfavorable. En arribar a Catalunya l'única ocupació possible és la de ser treballadora de la llar i les cures perquè és a l'interior d'una casa on no hi ha supervisió. Segons dades del Centre d'Estudis i Recerca Sindicals, per cada dona espanyola dedicada a aquest feina, n'hi ha 8 que són estrangeres. Moltes treballem en l'economia submergida, i patim explotació laboral. És el cas, per exemple de les «internes»: salaris baixos, sense drets laborals, llargues jornades de treball sense descansos, s'exigeix molt ??o es ridiculitza qui no parla català, al mateix temps que se'ns nega el dret a estudiar-lo o qualsevol altra formació. A més de la neteja de la casa, fem seguiments mèdics, processos d'estimulació, exercici físic, control de medicaments, observacions i seguiment de conductes del pacient del qual tenim cura per informar els familiars i el metge de qualsevol canvi...

La treballadora de la llar fa una feina indispensable per a la societat, perquè tothom necessita que algú tingui cura dels seus éssers estimats o que netegi la casa per poder inserir-se al món laboral. Però es considera com un treball de baixa qualificació i, per tant, no mereix els mateixos drets de què gaudeixen els treballadors en règim general. Això ho sap tothom i molts, a més, ho fomenten, o ho miren però giren la cara perquè veure-ho implica reconèixer una vulneració de drets i mobilitzar-se.

A través de l'organització de dones de diferents parts de l'estat espanyol treballem per fer visible el treball de la llar i atorgar-li la posició que li correspon. Ens formem i informem dels nostres drets i per aturar els abusos; treballem en conjunt amb el govern, per implementar noves mesures i per conscienciar la societat de la importància de dignificar un sector vital a totes les llars. Només amb la consciència social i la unitat de nadius i nouvinguts serà possible obtenir una societat més justa i digna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook