El futur del treball i l'impacte de la tecnologia, és a dir principalment de com afecten els processos de digitalització i robotització d'activitats productives, tant sobre les persones treballadores com sobre les seves concretes condicions de treball, està mereixent especial atenció. Més encara, l'economia de plataformes (prefereixo aquest terme al més habitualment utilitzat d'economia col·laborativa perquè crec que empreses que se solen incloure en les anàlisis no tenen al meu parer precisament la nota de col·laboració entre els subjectes implicats) cada vegada està sent objecte de major interès, com ho proven els nombrosos articles, ponències i comunicacions publicats en els últims temps.

Ara bé, podem parlar, i fer propostes, sobre el futur que ens espera a la vida laboral, però crec que ho hem de fer aprenent d'allò que va ocórrer en el passat, així com també, i em sembla obligat, de quina és la realitat present que desitgem modificar, que entenc que ha de ser per millorar les condicions de vida i de treball de la gran majoria de la població.

Els canvis que afecten la feina s'han d'ubicar en uns canvis globals que afecten tota la humanitat i que depenen en gran mesura de com i per a què s'utilitza la tecnologia.

Les virtuts i defectes, les aportacions positives, i negatives de la tecnologia, o més exactament del seu ús, han estat recentment posades sobre la taula (ara seria més correcte dir sobre l'ordinador o la tablet o l'smartphone) per un prestigiós científic, Martin Rees, que fou màster del Trinity College, Cambridge (2004-2012) i president de la Reial Societat de Londres (2005-2010). El fil conductor del seu llibre En el futuro. Perspectivas para la humanidad (Ed. Crítica 2019) és que la prosperitat de la població del món, que va en augment, «depèn de la saviesa amb què es faci ús de la ciència i la tecnologia». Són especialment interessants tres idees plasmades en la publicació i que, sent de caràcter general, crec que són perfectament aplicables al món del treball: la primera, que en una època en la qual tots estem interconnectats, «quan els desfavorits són conscients de les seves dificultats i quan la migració és fàcil, costa ser optimista sobre un món pacífic un abisme, tan profund com ho és en la geopolítica d'avui en dia, entre els nivells de benestar i les oportunitats de la vida en regions diferents»; la segona, que en considerar com serà el futur dins d'algunes dècades «hem de mantenir la nostra ment oberta, o almenys mig oberta, a avenços transformadors que avui poden semblar ciència-ficció»; per fi, la tercera, d'especial interès per al món jurídic, és que «les normatives poden ajudar. Però les normatives no guanyaran terreny si no és que canviï la manera de pensar de la societat». Què els sembla aquesta última reflexió al fil del recent debat a Espanya sobre l'obligació de registrar la jornada de treball?

En efecte, hem d'aprendre del passat. Durant molt temps al llarg de tota la història no van existir les relacions laborals, no va existir el marc normatiu laboral i de protecció social tal com l'entenem en l'actualitat, però sí que hi va haver moltes, moltíssimes, persones que van posar la seva força de treball a disposició d'altres que es van lucrar amb la seva activitat. L'explotació accelerada de gran part de la població desplaçada a les fàbriques va portar a l'organització del moviment obrer i de la creació d'organitzacions sindicals per a la protecció i defensa dels (llavors gairebé inexistents) drets dels treballadors. Els nostres avantpassats contemplarien avui amb orgull com ha canviat el món del treball i com la regulació de drets en matèria de temps de treball, per exemple, és considerat com l'ADN d'una part important (no tota, ni de bon tros) de la regulació laboral. Volem canviar el present. Però, si tant hem canviat i hem millorat en poc menys de dos segles, em preguntaran per què hem de canviar el present. Doncs perquè el món del treball és extraordinàriament dinàmic i molt més des que la introducció de la tecnologia (no utilitzo l'expressió «noves tecnologies» perquè aquesta fa somriure, i amb raó, les i els joves nadius digitals) ha possibilitat canvis extraordinaris en les relacions entre el temps, el lloc i la prestació de treball. Si per mostra val un botó, fixem-nos en els nombrosos congressos i reunions que se celebren sota el títol de canviar, pensar o repensar el món del treball, en els quals es debat, discuteix i analitza l'entorn productiu, la capacitació i aptituds professionals, el talent necessari per dur a bon port un projecte, o l'adaptació de les condicions de treball a una cada vegada major diversitat en el si de la població treballadora.

I ara sí, ja podem mirar cap al futur, que és comprendre que el món del treball ha d'atendre els reptes abans apuntats i donar veu a totes les persones que tenen molt a dir, en un marc de relacions laborals que hauria de ser cada vegada menys jerarquitzat i més participatiu, encara que segueixin existint relacions de treball ­subordinades, que cada vegada es combinaran més, que sigui de forma voluntària o involuntària és una altra qüestió, amb projectes emprenedors o d'autoocupació posats en marxa per joves, i no tan joves, que desitgen ser subjectes actius i no merament passius de la vida econòmica i social.

La tecnologia no és la causant de la precarietat, sinó que són les decisions que adopten els humans sobre la seva utilització les que poden afectar d'una manera o altra les relacions de treball en termes de major autonomia i poder de decisió de la persona treballadora a l'hora de prestar els seus serveis, o bé de restringir extraordinàriament el seu àmbit i facultats d'actuació. Hem de seguir reivindicant, i no s'estranyin pel que diré a continuació, el compliment de la normativa laboral i de Seguretat Social. Aquest compliment, que s'ha arribat a qualificar d'«antediluvià» respecte al possible registre de la jornada de treball, no és al meu entendre res més ni res menys que un signe de modernitat, perquè no hi ha res més modern que aconseguir que totes les persones, en la seva gran majoria treballadores, tinguin drets, i entre ells el d'un treball digne i decent, i que la tecnologia serveixi per a això.