Cartes

JOSEP BRUGADA GUTIÉRREZ-RAVÉ Girona

Fa almenys dues setmanes que es van fer unes obres al carrer Maluquer Salvador tocant al carrer Migdia. A causa d'aquestes obres l'autobús de TMG-Línia 1 tornava a fer el seu itinerari pel carrer de la Rutlla, tal com havia fet fa anys abans de la remodelació d'aquest carrer.

Crec, sincerament, i som uns quants usuaris d'aquesta línia i també algun conductor, que creiem que l'autobús de pujada cap a Palau hauria de fer el seu itinerari totalment per aquest carrer. Ens sembla que no té cap sentit que l'L-1 hagi de fer tantes giragonses per la plaça del Lleó, passar per un tram de Migdia (amb els consegüents embussos, per després tornar a girar, a prendre Rutlla per Emili Grahit, previ gir a l'esquerra en aquest carrer i després embocar, amb dificultat, una altra vegada per Rutlla.

Alguns usuaris creiem que aquesta línia seria més fluïda si fes sempre el seu itinerari de pujada cap a Palau, per Rutlla i de baixada lògicament per Migdia. El carrer Migdia amb la cruïlla carrer de la Creu i amb la d'Emili Grahit és un autèntic coll d'ampolla, un suplici per als conductors i realment una autèntica pèrdua de temps.

Demanem, doncs, a la gerència de TMG que estudiï novament el circuit de l'L-1, totalment de pujada per Rutlla. Tanmateix l'equidistància dels carrers perpendiculars amb Rutlla i Migdia no es veuria tampoc afectada perquè la distància entre un i altre carrer és mínima.

Tampoc s'hi val, creiem, que els veïns de Rutlla al·leguin que l'autobús fa soroll. Més enrenou fan dos autobusos en dues direccions quan es troben en el coll d'ampolla del carrer Migdia.

Política volàtil i engany polític

JOAN JANOHER I SADURNI forallac

Estem en procés de constituir la formació dels grups per a la governabilitat de les alcaldies, on tot es mou dins un munt de dubtes, per arribar a l'entesa dels possibles acords precisos, després de les trifurques electorals. On els números, en aparença, no donen la majoria adient pels vots obtinguts.

Aquest dilema enigmàtic per interessos partidistes fa dels resultats que siguin volàtils. Doncs la transparència de les propostes s'aparta dels programes, i és llavors quan comencem a considerar-nos enganyats, ningú dona la talla escaient, de merèixer-se el càrrec que està en joc. Els electors no són pas el problema, són els polítics.

Tot comença a prendre forma d'esperpèntic, la dialèctica no s'ajusta a l'afany franc de configurar un estatus municipal seriós. Les tendències existents, frenant la transparència del que hauria de ser una alcaldia, pel poble, ciutat, o capital.

Un pas força negatiu, si la configuració no compleix amb la responsabilitat que s'espera del consistori, per quan s'entraria a l'engany polític. Ja en coneixem, de complicacions nefastes de la governabilitat municipal, cerquem la coherència útil.

No entrin en malabarismes volàtils, atès que les conseqüències sempre van acompanyades del descrèdit, i de l'incompliment d'atenció a la ciutadania.