Andrea Camilleri, autor italià nascut a Porto Empedocle (província d'Agrigent, Sicília) ha creat el famós comissari Montalbano, nom en homenatge a l'escriptor barceloní Manolo Vázquez Montalban, mort l'any 2003.
El novel·lista sicilià, que complirà 94 anys el 6 de setembre, condemnat a la ceguera per culpa d'un glaucoma, ara dicta els seus relats amb l'afany d'un adolescent rebel.
A la darrera obra publicada en català, La roda dels equívocs, la traducció exquisida de Pau Vidal desmereix per la controvèrsia generada per com s'ha titulat.
En efecte, hi ha qui troba que el títol en castellà, El Carrusel de las confusiones, és més apropiat a l'original italià, La giostra degli scambi.
En primer lloc, si la paraula roda es refereix a l'atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis que poden estar dotats de moviments autònoms, la forma adequada en català és cavallets, imatge que precisament il·lustra la portada.
En segon lloc, el terme equívoc es refereix a paraules o accions que poden ésser enteses o interpretades de maneres diverses. En canvi, el terme confusió és un error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra.
Un paràgraf del text apunta que són un seguit de confusions: «Ell havia pres l'home més perillós... pel més feble; els carabiners l'havien pres a ell per un malfactor; i l'Adelina havia pres un cavaller per un lladre».
Bé, més enllà d'aquesta qüestió semàntica, sense ganes d'esmenar la plana al traductor, aquest lector confessa que el llibre l'ha decebut.
En efecte, la trama avança a batzegades, com en una artificiosa atracció de fira on els cavallets pugen i baixen al ritme d'una cantarella monòtona.
Andrea Camilleri accentua la prevalença del diàleg i de les acotacions reflexives de la senectut, però passa de puntetes per Vigàta, el seu poble imaginari.
És un Montalbano envellit que espera amb candeletes la jubilació. Pateix dubtes i temors perquè «la vellesa escombra la seguretat i la determinació pròpies de la joventut».
Els policies són comparses de les seves inalterables vivències i els personatges són ombres que apareixen i desapareixen com per art d'encantament.
La resolució de l'entrellat es precipita en rebre el comissari una advertència de la màfia recordant-li que les aparences enganyen. Res és el que sembla. Un ensenyament que cal tenir present en una món que sovint contraposa realitat i aparença.
Aquest suggeriment s'escau a alguns partits independentistes que perden vots en cada elecció, però continuen mantenint que han guanyat, en un intent inútil de convèncer la gent perquè combregui amb rodes de molí.
