La commemoració del 50è aniversari de la mort d'Alexandre Galí, pedagog, lingüista i historiador, el passat 29 de maig, coincidí amb una bona notícia: la presentació a Barcelona del llibre Alexandre Galí a l'exili (Ed. Gregal) del qual és autora una de les seves netes: Carme Galí.

Galí és un dels grans pedagogs catalans del segle XX. Era fill de terres gironines, de Camprodon, on nasqué l'any 1886. La seva biografia i trajectòria professional es poden resseguir de manera aprofundida i detallada en la bibliografia existent. Hi havia, però, un període de la seva vida que no era gens conegut, el del seu exili a l'Estat francès (1939-1942), una etapa de què ara tenim la possibilitat de saber-ne molt més gràcies a la tasca que, des de ­l'any 2013, ha dut a terme la seva neta Carme. Una tasca que ha donat bons resultats i que s'ha traduït en aquest volum.

El llibre, com diu Gemma Caballer en el pròleg, «ens aproxima a l'exili d'Alexandre Galí en primera persona des d'una triple perspectiva: la privada -a través dels epistolaris- i l'íntima i la literària -a través dels seus escrits. Però també ens permet enllaçar aquest exili personal amb la visió dels qui eren a l'interior, mostrant-lo així en tota la seva complexitat i cruesa». I és que, les dificultats extremes que passaven els uns i els altres podien generar, fàcilment, allunyament, incomunicació, tristesa i, fins i tot, malentesos.

Galí, aquells anys, es dedicà a l'estudi de diferents matèries, com ara l'estudi del grec, i a desenvolupar projectes diversos. Mereix especial esment la relació que tingué amb el moviment quàquer, també anomenat Societat dels Amics, un col·lectiu especialment conegut per la seva rellevant tasca humanitària.

El 1941 li oferiren la direcció d'una colònia d'infants. Galí assumí el repte i ben aviat la colònia Chateau de Larade, a Tolosa de Llenguadoc, esdevingué una de les més elogiades. Galí, a més de tasques directives, hi impartí diferents disciplines i procurà que els infants poguessin accedir a obres literàries. També devia supervisar les feines d'horticultura. La fotografia que apareix a la portada del llibre n'és una prova fefaent. Hi estigué fins que tornà a Catalunya en tenir coneixement de la greu malaltia que patia el seu fill Salvador.

Aquest volum és una peça més -important i necessària- del conjunt bibliogràfic de l'exili català del 1939. El proper dimecres 19 de juny es presentarà a Girona, a la llibreria Les Voltes.