Mereix tothom una segona oportunitat a la vida? Sabem d'algunes conductes patològiques terribles que la pregunta sembla una bogeria o una insensatesa, perquè són casos tan brutals en el comportament social i humà, tan macabres, que no caldria plantejar-ho. Hi ha un debat molt intens en el cas dels depredadors sexuals reincidents, un debat extrem, però real. Però, en general, són necessàries les segones oportunitats?
En l'administració, tenim la Llei de Segona Oportunitat, extensiva tant als ciutadans, com als autònoms. En èpoques de vaques grasses, les famílies intenten tenir un estatus més alt, i sovint potenciats per la banca i la pressió social, per gaudir d'un nivell que, quan venen mal dades, no poden sostenir. I aquesta aposta no vol dir que es condemni tantes famílies a viure com uns pàries la resta de la vida. Per això la condonació de deutes, sobretot en àmbit hipotecari, és vital per tornar a viure i a respirar. En el cas dels autònoms, les emprenedories activen el mercat, fan avançar la societat. Aquests valents se la juguen, i, moltes vegades, és l'estadística, fracassen.
D'aquest fracàs empresarial els nord-americans en treuen petroli, perquè entenen que aquesta persona és creativa i amb empenta, en canvi nosaltres destaquem el fracàs. Quan allò que s'hauria de cercar és l'experiència apresa, el bagatge i el potencial de la persones. Les segones oportunitats en àmbit personal et deixen clares moltes coses. Potser l'enfrontament amb una persona de confiança, o un amic de tota la vida es devia a circumstàncies del moment, a pressions personals, o malentesos que no sabem resoldre. En les segones oportunitats cal saber si l'altra persona coneixia les conseqüències dels seus actes, perquè a vegades sabem què pot arribar a passar si seguim un comportament que sabem segur que ens durà a la catàstrofe. Tot i això, la segona oportunitat, recuperar una amistat de sempre, o dipositar de nou la confiança en algú que la mereix és un exemple de magnanimitat i bondat, no confondre amb la beneiteria, que ens fa més grans i més autèntics. Tinguem-ho en compte.
