13 de juny de 2019
13.06.2019

Cara i creu de TV3

13.06.2019 | 00:35

Una nova fita exitosa de Televisió de Catalunya ha sigut la retransmisió en directe de la cursa de muntanya L'Olla de Núria, realitzada el passat cap de setmana. Era la primera vegada que es retransmetia una cursa d'aquest tipus, culminant al cim del Puigmal. El desplegament tècnic va resultar treballós, tota vegada que al santuari de Núria l'únic transport que hi arriba és el tren cremallera.

Les muntanyes de Núria mereixien aquest esforç de la retransmissió televisiva. Núria és paisatge, esport, història, esperit, esforç, admiració, bellesa. Un emblema dels valors més referents del poble com a comunitat. Excel·lent servei, aquell matí en directe.

Però ara mateix, sense moure'ns d'aquesta pantalla, i tot invocant aquella familiaritat que TV3 proclama quan ens diu que és «la teva, la nostra», podem fer ús de la paraula crítica per denunciar una mancança o absència continuada en la programació de TV3: la realitat de la sardana és sistemàticament oblidada, menystinguda, pels responsables de la televisió pública catalana. La sardana sembla que no existeixi. No és possible entrar en qualificacions laudatòries o crítiques sobre una programació sardanística a la nostra televisió perquè el suposat programa no existeix.

No entrarem ara a considerar la conveniència que les manifestacions de la cultura catalana puguin disposar d'un espai i d'una atenció dintre la programació de TV3. Els recursos tècnics, les oportunitats creatives dels professionals, i la gran proximitat que crea la televisió sempre són elements molt valuosos quan una programació d'aquest tipus se'ns acosta, ens ensenya i ens educa sobre una manifestació cultural d'aquesta terra. Tenim l'exemple ben destacat de la programació que es dedica al món dels castellers de Catalunya, durant la temporada corresponent i dintre del seu calendari; el dels castellers resulta un programa excel·lent i molt esperat, simplement modèlic.

Una realitat no n'ha d'excloure una altra, però fins ara sembla que hagi anat així. Com si algú s'ho hagués jugat alegrement a una estranya ruleta. No cal analitzar la conveniència de donar informació i divulgació sobre la sardana, que serien sempre benvingudes. Podrien opinar les incomptables entitats socials que dediquen la seva vida al coneixement, foment i estimació de la sardana i que no deuen entendre prou bé aquest oblit o ignorància que els dedica immerescudament la televisó pública d'aquest país.

La pàgina entera que aquest mateix diari dedica setmanalment a la sardana posa evident la vitalitat i la presència categòrica de la sardana, assegurant la continuïtat de la tradició. Sembla impossible que TV3 no tingui cap interès a col·laborar en l'atenció d'una realitat social que exhibeix tradició, història, festa, art, creativitat, valors que des del poble han sigut treballats sempre, fins i tot en temps molt difícils.

L'atenció i bon tractament de la sardana s'hauria de considerar com un deure ine­ludible, emmarcat en aquesta nostra cultura. Tornem-ho a dir, «la teva, la nostra».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook