13 de juny de 2019
13.06.2019

Cartes

13.06.2019 | 00:41

Agraïments
Marta Codina Vila Salt
Aquesta carta té la finalitat d'agrair la dedicació que han tingut els dos centres en els quals ha estat l'Emília Tauler mentre estava amb nosaltres.
Moltes gràcies al Centre de Dia Les Bernardes de Salt pels dos anys que l'heu cuidat. Tot aquest temps va gaudir de la vostra professionalitat i constant atenció. Gràcies, Susana (directora), Lídia (infermera), Cristina (la seva gerocultora), i a la resta de treballadores del centre; sou molt bones professionals. Agrair també al «xofer» que la venia a buscar per portar-la al centre i tornar-la a casa, gràcies Angel per la teva amable manera de tractar-la.
També volem donar les gràcies a la residència de gent gran Sagrat Cor de Banyoles pel suport rebut en aquests moments difícils. Gràcies Maria (directora), Maria (psicòloga), Aroa (treballadora social), Rosaura (metgessa), Neus, Yasmina i Dolors (infermeres), Irene i Neus (fisioterapeutes), a les gerocultores i a la resta del personal, que ens heu ajudat molt. Sabem que ens seguireu ajudant perquè encara us necessitem. Sou excel·lents persones i molt bones professionals.


Quim Nadal II
Francesc Simon Roca Girona
«Nadal II» és la meva versió de l'article del diumenge 9 de juny, aparegut en aquest diari a la pàgina 2.
Tenia 31 anys i 3 mesos quan Quim Nadal fou nombrat alcalde de Girona amb el recolzament del PSC-PSOE i PSUC, o sigui socialistes-marxistes i comunistes, això l'any 1979... en una dura transició política, amb atemptats constants i en una Girona tan levítica. No fou fàcil!
Fou votat i tornat a votar repetides vegades i és reconegut per molts gironins com el millor alcalde que han tingut en tots els temps. A Girona fou un vertader ídol. Durant tant de temps en aquest càrrec, va tenir molts problemes... i qui no?
Ara té 71 anys i hi ha qui diu que segueix la vessant més tenebrosa de la dreta... i què més? Sap greu que un gran historiador com ell no es manifesti com tu voldries, tots voldríem que els grans homes pensessin com nosaltres. Això és impossible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook