No podem donar per descomptat que a Catalunya als propers 10 anys hi haurà presos polítics. Hi va haver una reacció espectacular davant la sentència del Tribunal Constitucional al juny de 2010. L'endemà de la manifestació molts espavilats escrivien: veieu, no ha passat res. I al cap de set anys en comptes de tenir un 13% d'independentistes es van convertir en el 47%. En la primera onada del CEO de 2019 un 78% de catalans suspenien la monarquia, cal assenyalar que un 57% de catalans posaven una nota de 0! Un 75% de catalans volem una república i només un 12% la monarquia. Felipe VI ha aconseguit un gran rècord.

Crec que les conseqüències del judici per si sol són incommensurables. També hi ha indocumentats que diran: veieu, no passa res! Diverses generacions s'han socialitzat amb les paraules del TS i han quedat aclaparats pel que els resti de vida. El fill de legionari Manuel Marchena és a ulls dels joves catalans tan estrany com un extraterrestre i fa molta més por. Serà impossible restablir una certa relació de confiança als propers 20 anys amb el Regne d'Espanya. Encara que la sentència del judici sigui l'absolució, el mal està fet. El més fotut és que no se n'adonen. El TS viu en una càpsula del nacionalisme fanàtic i no ho sap. És més, desconeixen que a Catalunya tothom ho veu diferent, inclosos els partidaris de pertànyer a Espanya. És inversemblant que la sentència sigui absolutòria tenint en compte els antecedents i irregularitats que hi ha hagut en la investigació, en la instrucció i en el mateix judici.

La democràcia i la llibertat a Espanya tenen un gran problema i l'han de solucionar si no volen que aviat comencin a posar socialistes a la presó. Amb els de Podem ja ho ha intentat la cúpula policial i no s'ha fet neteja. Ara els del TS s'atreveixen a considerar que el cap d'Estat legítim no era el president de la República espanyola escollida democràticament Manuel Azaña, sinó el feixista que va fer un cop d'Estat. Les properes manifestacions que es facin a Espanya tindran l'espasa de Dàmocles a sobre, ja que podran ser acusats de rebel·lió com els Jordis.

Els republicans espanyols, que són majoria ja entre els menors de 60 anys, tenen una gran responsabilitat que és la de salvar la llibertat a Espanya.

Hi pot haver la temptació de voler girar pàgina sense solucionar el problema número 1 de la democràcia espanyola. És més, si es fes, cosa que crec impossible, crearíem un gran problema. Noves generacions de catalans algun dia ens preguntarien: en una democràcia és normal tenir presos de consciència? I ens cauria la cara de vergonya. I ens podrien fer una segona pregunta: i tu, què vas fer per evitar-ho?