Vist per a sentència. Ara el tribunal ha de redactar un text quilomètric i probablement incomprensible per als no iniciats en el llenguatge jurídic, que en els tribunals espanyols sol contenir moltes paraules estranyes entortolligades amb sintaxis impossibles. Quan surti anirem de dret al final, al «fallamos que debemos...» i a la relació de condemnes o absolucions. I jutjarem la decisió judicial comparant-la amb els nostres propis convenciments.

Els que no som juristes, però tenim curiositat, de vegades fem coses elementals, com ara mirar el text del Codi Penal per saber com defineix un delicte concret, a veure si s'ajusta als fets que s'imputen a un acusat. I el delicte de rebel·lió es defineix en l'article 472 en els següents termes: «Són reus del delicte de rebel·lió els que s'alcin violentament i públicament per a qualsevol dels fins següents: (...) 5è Declarar la independència d'una part del territori nacional». Per tant: alçar-se violentament i públicament per declarar la independència de Catalunya és delicte de rebel·lió. Això diu el Codi Penal.

Potser és que soc despistat de mena, però tot i que són persones de rellevància pública, i les seves accions polítiques surten als diaris, no recordo el dia en què els acusats, començant pels llavors president i vicepresident de la Generalitat i continuant per quasi tot el seu Govern, es van alçar violentament i públicament en contra de res. O el dia que van cridar altres persones a fer-ho. Recordo unes lleis de desconnexió aprovades pel Parlament i una convocatòria de referèndum, però no que demanessin anar a votar armats amb la intenció d'imposar la República Catalana per la força. Si vols declarar la independència per mitjà de la violència, una votació dominical és una manera força estranya d'aconseguir-ho. Excepte, és clar, que el fet d'aconseguir més de dos milions de votants sigui una mostra de l'«ús de la força moral» que es conté en una de les definicions de «violent» al diccionari de la Real Academia Española de la Lengua. Però llavors totes les manifestacions independentistes, des del 2012 fins avui, són actes de rebel·lió, perquè la seva força moral és indiscutible. I són reus del delicte tots els que van participar-hi.

Resumint, que continuo sense saber quin dia es va cometre el famós alçament violent independentista que justifica les acusacions. Potser ens ho explicaran a la sentència, si és que els magistrats en treuen l'entrellat.