17 de juny de 2019
17.06.2019
Diari de Girona

Llengües indígenes en risc de desaparició

17.06.2019 | 06:00
Llengües indígenes en risc de desaparició

A començament d'enguany la UNESCO va obrir oficialment a París l'Any Internacional de les Llengües Indígenes (IYIL2019). Segons aquest organisme –així es pot veure al seu web– hi ha uns 7.000 idiomes –potser hauria de dir llengües– dels quals 2.680 es troben en risc de desaparició. Hi ha 5.000 cultures indígenes, 90 països –potser hauria de dir estats– que tenen comunitats indígenes i un total de 370 milions de persones indígenes. El 4 per cent, només, de totes les llengües que hi ha al món són parlades pel 97 per cent de la població mundial.
El tema de les llengües indígenes, clarament minoritàries, m'ha interessat des de fa anys. Fa temps vaig observar a Mèxic els esforços d'alguns líders indígenes maies per afavorir el manteniment de l'ús de la seva llengua materna, la maia, i fomentar-la a les escoles. Més recentment, fa uns mesos, mentre em trobava a Sud-àfrica per motius relacionats amb la meva activitat professional en el turisme, vaig poder comprovar per segona vegada, car ja ho havia constatat fa dos anys, la paradoxal situació lingüística en aquell estat plurinacional, pluriètnic i plurilingüístic. És un estat de 58 milions d'habitants a dia d'avui i 9 «províncies» o territoris administratius. Allà vaig tractar amb professionals del sector turístic que eren d'ètnies diferents i que no s'entenien entre ells tot i que alguns ho aconseguien en afrikaans i molts més en anglès, la més internacional de les seves onze llengües oficials.
Tot i que la llengua anglesa és la més internacional només la tenen com a materna menys del 10 per cent dels habitants sud-africans, uns 5,5 milions de persones. L'afrikaans és la materna d'uns 6,5 milions d'habitants i l'entenen 6,5 milions més. I pel que fa a les dues més arrelades la realitat és la següent: l'isiZulu la parlen com a pròpia 10 milions d'habitants i l'entenen gairebé 30 milions, una mica més de la població total i l'isiXhosa és la llengua de ­gairebé 8 milions d'habitants. I gairebé la meitat dels sud-africans tenen altres llengües maternes, llengües indígenes minoritàries. Set d'elles, a més de les quatre ja esmentades, es troben reconegudes com a oficials des de fa 25 anys, després de la fi de l'apartheid.
Trobant-me a Sud-àfrica em vaig interessar per la complexitat lingüística que marca les relacions socials i professionals del seus habitants. Em vaig assabentar gràcies a un article d'opinió en anglès publicat a la secció de formació d'un setmanari (Mail & Guardian) d'un projecte molt interessant. El signava la directora general –Jade Jacobsohn– d'una entitat –Nal'ibali (nalibali.org)– i en ell exposava amb alguns exemples que no ve al cas esmentar aquí el risc de desaparició de les llengües indígenes. La raó, segons aquesta dona, antropòloga de formació, resideix en els desequilibris entre parlar, llegir i escriure, pel fet que l'anglès és imposat com a llengua d'ensenyament als estudis de Primària de les escoles. Aquesta política d'unificació lingüística que dona predomini a l'anglès no representaria un perill massa gran si no fos perquè prenent el cas de l'isiZulu, que és la llengua més parlada i que comprenen la meitat dels habitants només hi ha un 6 per cent de llibres infantils publicats. Aquesta desproporció representa que la immensa majoria dels estudiants s'han de familiaritzar des de nens amb l'anglès en detriment d'assolir, també, coneixements bàsics de lectura i d'escriptura en la llengua pròpia indígena.
El resultat del desequilibri és que avui tres quartes parts del total dels nens i nenes de Sud-àfrica no entenen de manera adient el que llegeixen ni en la seva llengua indígena ni en l'anglesa, que només troben a les escoles. I tampoc saben escriure de manera correcta cap de les dues llengües.
El fet positiu, davant aquesta realitat, és que organitzacions sense ànim de lucre, com la que dirigeix la persona abans esmentada, han desenvolupat una xarxa de clubs de lectura a tot el territori, amb gairebé 5.000 creats dels quals sobreviuen més de 3.700. El seu objectiu és la protecció del patrimoni lingüístic i cultural i la seva funció pedagògica consisteix en acostar infants indígenes al gaudi de la lectura de llibres i de contes, per tal que així millorin en comprensió i també en escriptura. Fins ara ja s'han beneficiat més de 140.000 infants.
Acabo dient que qui pugui tenir interès en conèixer millor aquesta experiència sud-africana de protecció de les llengües indígenes pot trobar més informació i dades al web: https://nalibali.org.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook