Hi va haver un dia que la gent vam constatar que un dels millors invents de la humanitat, el plàstic, acabava matant el mar. També hi va haver una època en la qual es culpabilitzava l'usuari. Tot just entrava la consciència ecològica que un grup efímer -els Verds-, deia: qui fa servir el plàstic és culpable de la porqueria que s'apodera dels oceans i de la mar salada. Antics comunistes. La idea era correcta però fallava en algunes costures. Si el poder no pren decisions respecte de l'ús indiscriminat del plàstic, la gent, tot i fer exercicis de reciclatge -vidre, orgànic i paper-, serveix de poc. Conscienciació. Vivim compostats amb bones idees -inclús els independentistes. A Catalunya no hi ha cap secta embrutidora, ni tan sols els republicans empestats i de gran toxicitat ideològica. De cop, la joventut es manifesta els divendres per defensar el seu futur. Fan gràcia, són joves; ningú no els fa cas. És una moda. Gent jove? Verds que d'aquí a poc els subsumirà el sistema. La realitat del plàstic és definitiva. Illes de porqueria als oceans. L'oceà no és de ningú. Hem vist cimeres importants. Tràfic i canvi de favors: intercanvi de pol·lucions i diner. Es promou que els cotxes vagin amb electricitat; el poble ho assumeix. Ho ha decidit un empresari ecologista? Finestra d'oportunitat. En una altra època la dreta espanyola atacava els panells solars i els molins de vent moderns. Tota qüestió l'ha de controlar el poder del teu país. Les empreses van més ràpides que el Govern. El Govern ha de servir per solucionar els problemes de la gent. El plàstic n'és un. La vida se sustenta en atacar la bestiesa del plàstic. Salut per als joves que es manifesten el divendres pel seu futur!
