Harriet Tubman va néixer com a esclava en una plantació de l'estat de Maryland, on va haver de treballar des de petita en les tasques més dures i sota el jou del maltractament dels grans terratinents. Davant d'aquestes injustícies, al 1849, Harriet va decidir rebel·lar-se i escapar-se de la plantació. Més tard, va ajudar familiars i amics a seguir els seus passos a través del Ferrocarril Clandestí, l'apel·latiu d'una xarxa d'abolicionistes i esclaus alliberats que feien servir rutes secretes i pisos francs per escapar i arribar fins al nord dels Estats Units, on hi havia estats contraris a l'esclavitud. Tubman havia de ser la primera dona i la primera persona de raça negra a aparèixer a la divisa nord-americana de 20 dòlars. La decisió d'homenatjar l'heroïna afroamericana amb un bitllet que havia d'entrar en circulació el 2020 va ser presa per l'Administració Obama, per substituir el rostre d'Andrew Jackson, el setè president dels Estats Units (1829-1837), que va ordenar el desterrament a l'oest de milers de nadius americans, un episodi que avui en dia es relaciona amb la història més cruel dels Estats Units. Els preparatius per fer-la realitat estaven molt avançats, fins i tot s'havia arribat a difondre per les xarxes la imatge triada de l'activista dels drets de les dones, en la qual es pot veure Tubman mirant a càmera amb fermesa i un rictus compassiu, els cabells recollits, vestida amb un abric negre i un mocador blanc al coll.
«No pot ser, motius tècnics impediran imprimir per ara -i almenys fins a l'any 2028- el bitllet dedicat a Harriet Tubman», va anunciar fa un parell de setmanes l'Administració Trump que, novament, ha desactivat una decisió presa pel seu predecessor, Barack Obama, en un intent de restituir la dignitat d'una dona clau en la història nord-americana. Així és que els diners dels EUA seguiran tenint només rostres masculins en el seu paper moneda.
