L'Àngela, la dona miracle

Roser Frigola

Així, segons ella mateixa explicava, l'anomenava el seu metge per haver resistit a un considerable nombre d'entrebancs de salut. Aquest darrer se l'ha emportada no pas sense lluita. FER-MA (dels seus cognoms) com ella es vantava, ha mantingut les conviccions i la perseverança. Ambdues les constatem en la fe i la militància que des de força anys feia paleses en les copioses i constants cartes als directors de diaris, col·laboracions en revistes municipals o es­crits a favor de campanyes de Salut, sempre en favor de la causa justa. També valenta i sense temença quan va caler denunciar la injustícia i el despropòsit davant de les ofenses a la terra i la llengua. Un altre tret de la se­va personalitat va ser l'optimisme i les ganes de seguir jove d'esperit mentre els anys se li ti­ra­ven al damunt. Les reunions amb la gent gran o les trobades d'amistat, ben segur que trobaran a faltar la seva notable i peculiar personalitat. Que el seu record la faci present molt de temps.

Menjar malbaratat

Jesús Domingo Martínez girona

«Es desaprofita més menjar en el món del que podrien con­su­mir totes les persones famolenques», afirma en un recent llibre l'investigador Tristam Stuart. Quan el Papa parla que aquest menjar no és propietat privada, està al·ludint a la ne­ces­sitat de no deixar-se seduir per les campanyes de màrqueting que obliguen a comprar més aliments dels necessaris i a l'exigència d'ajustar la producció a les veritables necessitats, evitant el malbaratament. Es tracta d'aconseguir un equilibri entre producció i consum de manera que no es destrueixin els excedents per mantenir els preus molt per sobre de les necessitats comercials reals. El pa de cada dia no és, en definitiva, tenir més pa del necessari per després llençar-lo, mentre altres agonitzen de fam. Per a­quest motiu el pa, tots els aliments, no són «propietat privada», com afirma encertadament el Papa.

Agraïment a l'hospital Trueta

Filles i dona de Josep Sugrañes

Els últims mesos no han sigut fàcils a la nostra família. Durant l'últim any el pare va passar més dies entre consultes mèdiques, proves i hospitalitzat que a casa, després de molt neguit, pa­timent i lluita finalment ens va deixar el passat 10 de juny. Tots sabem les mancances que té la sanitat pública, però per sort, hi treballen uns grans professionals que supleixen les carències que pugui haver-hi. Du­rant tot aquest procés hem passat per molts serveis i especialitats, posar nom i cognoms a totes les persones que ens han acompanyat durant aquest difícil camí ens seria impossible, pe­rò no volem deixar passar l'o­por­tunitat de valorar i agrair la feina ben feta.

En primer lloc a la Dra. Busquets i Sra. Narcisa, del CAP de Caldes de Malavella, per la seva paciència i tracte durant molt de temps, tant a ell, com a la família. A continuació, a l'hospital Josep Trueta, a totes les infer­me­res, auxiliars, metges i altre per­sonal sanitari que ens ha a­tès durant aquest temps, concretament a la planta 8B, el servei de nefrologia, en especial a la Dra. Martín, per la seva pro­fes­sionalitat. Seguidament, a la 4B, servei de cirurgia vascular i 5B, servei de digestologia, també al servei de reanimació i UCI, en els quals hem viscut els moments de més incertesa, però on sempre hi trobàvem un somriure i unes paraules de suport i ànim (a l'Aaron, Laia, Laura, Lu­pe, Dolors, Isabel,...). Per úl­tim, volem destacar la feina del Dr. Tache, del servei de me­di­cina intensiva, per com va trac­tar el seu cas amb la complexitat que suposava, però sobretot l'amabilitat i humanitat que hem rebut d'ell. Gràcies per tot.