18 de juny de 2019
18.06.2019
Diari de Girona

Habemus Consilia

18.06.2019 | 06:00
Habemus Consilia

El mercadeig que es produeix entre candidats i partits i partits i candidats després d'unes eleccions, sobretot després d'unes eleccions municipals, em produeix veritables nàusees. Demostra que allò que ens han «venut» sempre que «en unes municipals els ciutadans votem la persona» és pura ficció, una altra de les mentides que els polítics ens «colen», sense cap mena de rubor ni vergonya. I si no, que els ho preguntin a l'Ernest Maragall o a en Jordi Masquef (entre molts altres, Xavier García Albiol inclòs), que han estat votats per una important majoria de ciutadans als seus municipis i que s'han quedat amb un pam de nas perquè la vara se l'han «rifat» els altres amb uns pactes netament polítics i que lamentablement no sempre tenen els beneficis del seu municipi com a principal objectiu.

I això que sempre he pensat que, en política, els pactes són bons i moltes vegades capaços d'assolir el millor resultat per al poble, la ciutat o el país que s'ha de «gestionar». A Roses, per exemple (com a molts altres llocs), el tracte al que han arribat els representants de la primera, segona i cinquena força és un pacte «coherent» i que sembla tenir sentit –primer perquè davant d'un resultat que no ha establert cap majoria «clara», tots els implicats són gent molt «arrelada» a la vila. Uns (els antics convergents) tenen molta experiència en la gestió municipal, els altres (d'Esquerra Republicana) moltes ganes de fer-ho bé (es reparteixen l'alcaldia dos anys cadascun) i els tercers (l'independent grup Gent del Poble) simplement s'estimen Roses i volen contribuir a tirar-lo endavant, sense més prebendes (ni al Consell Comarcal, ni a la Diputació ni a qualsevol altre institució política supramunicipal) que estricament els interessos de la Vila!

Ara bé –d'aquí a menys de dos anys serà alcalde d'un dels pobles més importants de la Costa Brava un jove de menys de 30 anys– en Joan Plana i Sagué –sense cap experiència de gestió de res. Fa unes setmanes vaig dir d'ell aquí mateix: «Al final, encara guanyarà el fill dels carnissers, que no ha generat mai un euro i fa propostes com si pensés que les botifarres creixen als arbres». Un comentari que m'ha gua­nyat moltes i merescudes crítiques, tot i que òbviament mai hauria volgut desqualificar-lo ni a ell ni a ningú pel seu origen i menys encara criticar un gremi imprescindible per a la nostra supervivència. Ara bé, ja veurem com afrontarà una de les primeres crisis que haurà de «torejar». Caldrà veure si el nou regidor de Cultura, Èric Ibáñez i Martín, voldrà invertir una part de la important millora del seu sou en crear-se una imatge un xic més «convencional», perquè realment tots els rosincs puguin sentir-se orgullosos del seu «nou» representant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook