La constitució dels nous ajuntaments sorgits de les eleccions del 26-M ha deparat espectacles vergonyosos en alguns pobles. Ocupació de sales de plens pels defensors i detractors de diferents opcions polítiques, escridassades durant els discursos i empentes a la sortida dels regidors.
S'han vist imatges colpidores de gent enfurismada, de mirades d'odi, de punys enlaire amenaçadors, d'insults personals, de rostres crispats i de gestos de menyspreu.
És el resultat d'anys d'irresponsabilitat política, de no refrenar la instigació contra aquells que pensen diferent, de no apaivagar la ràbia contra l'adversari, del sectarisme infiltrat en les xarxes socials, de respirar l'aire tòxic de notícies falses... El risc d'enfrontament entre ciutadans és cada dia més a prop. Qui sembra vents, recull tempestes!
Ara, el perill s'ha fet més visible amb els pactes per aconseguir majories de govern als consistoris. En uns quants municipis, s'ha difuminat tant l'eix esquerra-dreta com l'eix constitucionalisme-independentisme en un «campi qui pugui» i «cames, ajudeu-me» a la recerca de la poltrona, amb actituds caïnites entre independentistes.
En definitiva, triomfa el «transversalisme», que permet fer tots els papers de l'auca.
Lloret n'és un exemple. Jaume Dulsat, de Junts per Lloret (6 regidors), repeteix d'alcalde pactant amb el PSC (5 regidors) per assolir la majoria absoluta (11 regidors). A hores d'ara, el contingut de l'acord és un misteri.
El vet del PSC a ERC (3 regidors) l'ha deixat plantada quan, en l'anterior legislatura va ser carn i ungla amb CiU, en un tripartit en què també hi havia el PSC.
Cal assenyalar la trajectòria seguida pel PSC, encapçalat per Francisco Pastor que ha protagonitzat un sainet, entre còmic i grotesc, propi d'un jugador d'avantatge.
En efecte, alhora que negociava amb Junts per Lloret, el PSC tenia sobre la taula una oferta enverinada per obtenir l'alcaldia amb el suport dels Comuns (2 regidors), de Ciutadans (4 regidors) i 1 de Força Lloret, trànsfuga de CiU, que sumaven 12 regidors.
En una assemblea celebrada a correcuita, amb escassa presència de militants i sense un debat assossegat, aquesta opció no va prosperar.
Per tant, es va triar pactar amb Junts per Lloret en una pirueta que enterrava la consigna de la necessitat d'un canvi a l'Ajuntament. Per contra es presentava un govern de continuïtat amb l'eslògan de «junts per un Lloret de tots». I aquí s'ha acabat el bròquil. De fet, El PSC salvava de la misèria el centredreta independentista de Junts per Lloret alhora que evitava quedar atrapat entre «l'esquerra saltimbanqui» dels Comuns i la dreta unionista de Ciutadans.
En fi, desitgem que a Lloret tingui un govern de tots i per a tots.
