Més enllà de l'ecosistema tancat de frases partidistes del Twitter, i de la gent que només llegeix opinions del seu mateix espectre polític, hi ha el pes de la realitat. Després de la batalla dels pactes municipals, tenim un panorama força clar: en els pactes municipals hem viscut aliances que desmenteixen la política seguida fins ara, o millor dit, ens parlen d'una nova etapa. I la realitat pura i dura és que el nostre creixement econòmic és bastant inferior al de la resta d'Espanya.

El gruix de les grans empreses del país, han deslocalitzat la seu, i molts dels estalvis del sector de negocis i classes benestants, són fora de Catalunya. Calen pressupostos de la Generalitat per encarar els problemes, per tenir un pla de creixement general, i dotar als diferents sectors d'ajut i planificació. Avui, hi ha temes importants a tractar, un és la degradació de les zones verges que encara podem gaudir, per exemple, a la Costa Brava, amb intents recents, alguns reeixits, de construcció immobiliària i hotelera, amb el suport dels ajuntaments interessats. L'economia a curt termini pot créixer en aquestes zones, però el risc de saturació, o de serveis deficients més endavant, és evident. Només han de passejar-se per la diversitat d'urbanitzacions de casa nostra per veure mancances de serveis, infraestructures i de connexió amb la resta del municipi a on pertanyen aquestes urbanitzacions.

El segon tema és la possible privatització de menjadors escolars i guarderies, una àrea sota la responsabilitat d'ERC. Alguns d'aquests serveis privatitzats en èpoques anteriors han experimentat un deteriorament de la seva qualitat alimentària, a més, substituirien a menjadors escolars amb moltíssima tradició, amb gestió de pares i mares, i que, a preus no excessivament cars, permeten a moltes famílies tenir els fills en un entorn agradable, a on socialitzen. Quins són els beneficis, a banda de per les empreses del sector, que semblen evidents, pels pares i mares dels alumnes amb la possible privatització? D'entrada, no sembla que n'hi hagi. L'oposició total de molts pares i mares de les nostres escoles és un indicatiu de la reacció a aquesta mesura. I d'allò que podem esperar.