Fa més de dos anys que hi dono voltes i després del que he escoltat en el judici del procés se m'ha confirmat i ho presento com una hipòtesi. Ho dic sense embuts: l'Estat espanyol amb desídia premeditada, planificada i ben executada, consentí tàcitament la ingenuïtat del Govern de la Generalitat de convocar i celebrar el referèndum de l'1-O; d'aquesta manera el Govern de Madrid aconseguia un raonable argument per tractar judicialment la política catalana a fi d'anorrear l'independentisme.
A qui ha perjudicat la celebració del referèndum del 1-O del 2017? Imaginem que no s'hagués celebrat el referèndum perquè l'Estat espanyol que l'havia declarat il·legal l'hagués impedit amb tots els seus recursos tècnics i policials del que disposa. A qui s'hauria engarjolat i a qui s'hauria cridat a declarar en el Judici del Procés, tan cerimonial i granític? A poques persones: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per la concentració el 20-S-2017 davant la conselleria d'Hisenda i a Carme Forcadell per haver permès que es discutissin el 6 i 7 de setembre en seu parlamentària lleis incompatibles amb la Constitució.
En Cuixart i en Sánchez van ser enviats a presó per la jutge Lamela el 17 d'octubre del 2017, 17 dies després de celebrar-se el referèndum. El 2 de novembre de 2017 (un més després del referèndum) també Carmen Lamela, acusa per delictes de sedició, rebel·lió i malversació a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Santi Vila, alguns d'ells van quedar-se reclosos sense fiança, altres en llibertat.
El jutge Pablo Llarena al 23 de març del 2018 (1 any i 6 mesos després del 1-0) va fer detenir a Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull pel risc de fuga i de reincidència delictiva.
Podem establir una relació causal entre el referèndum i l'encarcerament d'aquests polítics i activistes socials? Sí. Sense la votació a favor o en contra de l'autodeterminació no s'haurien desencadenat moltes resolucions judicials. Els estats són molt poderosos i l'Estat espanyol ho és; no podia contemplar amb freda indiferència, impunement, com un braç cabdal del cos de la seva anatomia se li desmembrés. Quelcom havia de fer i qui sembra vents, recull tempestes. Pregunto: s'havia d'haver celebrat el referèndum, quan era previsible un càstig contra els secessionistes? Era possible protestar d'altre manera? La història de moment ha demostrat que aquesta ha estat una via explorada i fracassada.
Les urnes no van ser trobades pels serveis d'intel·ligència militar espanyols, ni pels Mossos d'Esquadra. Els mossos van tancar 319 col·legis electorals i van requisar 400 urnes de les 10.000 que disposava l'organització, mentre que la Guàrdia Civil inexplicablement només va clausurar 92 col·legis i confiscà 100 urnes. Hi havia o no una disposició política, una trama ben maquinada, perquè se celebrés el referèndum?
L'organització piramidal en la distribució de les urnes va ser brillant per hermètica; independentistes, quasi clandestins, sense massa activitat pública, de clans familiars i amics d'estricte confiança, les distribuïren sense emprar el telèfon, ni internet. Es comunicaren amb contactes personals i muntaren una repartició ordenada de les urnes i dels mapes dels col·legis electorals on havien de portar-les de matinada l'1-O. Van estar vigilats o fora del control del servei d'espionatge de la policia? Em costa creure que l'Estat fos tan badoc, tan inoperant. Crec que ens estan enganyant amb la veritat.
La relació entre els Mossos d'Esquadra, la policia i la Guàrdia Civil l'1-O va ser un desgavell, volgudament o no. S'ha justificat en el judici en la desconfiança per part de les forces militars espanyoles vers als mossos que els veien com un exèrcit latent de la Generalitat, que sortiria mecànicament en defensa de la república catalana. Podien actuar conjuntament el 1-O? Sí, i després d'escoltar el major Trapero en el judici encara em quedà més clar. En el cas d'una col·laboració conjunta podien impedir que les urnes arribessin a la major part dels col·legis o es podien precintar els centres electorals? Sí.
Xavier Melero en l'al·legat final en defensa de Forn assegurà que tot havia succeït per la mala organització entre les forces d'ordre i tota la culpa requeia en la imperícia en el comandament de Diego Pérez de los Cobos, que ho dirigí tot de forma maldestre. Es tan inepte de los Cobos? I si aquesta era la seva voluntat i el que aparentava ser caòtic responia a una enginyeria militar ben dissenyada per aconseguir un determinat fi?
Opino que l'Estat podia impedir el referèndum amb l'aplicació del 155 dies abans que se celebrés. Maquiavel·lisme polític del Govern central i excés d'auto-confiança per part del Govern de Catalunya i de desconeixement dels ressorts polítics i policials de les forces d'ordre espanyoles. La Generalitat se sentí il·lusòriament omnipotent i hem acabat fent el passerell.
La percepció dels membres del Tribunal Suprem, abans d'iniciar el judici, era que a Catalunya unes concretes persones no van fer bondat, es van portar malament, i per aquest suposat delicte se'ls havia de jutjar. Ara cal escatir quanta llei han transgredit, un pam, un metre, un quilòmetre o una vessana.
Ja ho he escrit: les severes sentències han de servir de lliçó i d'escarment perquè el Tribunal creu que els acusats volien esbotzar la unitat d'Espanya. I si algú espera mesures de clemència o un indult generós no ha entès el que es dilucidava en el judici del procés.
