20 de juny de 2019
20.06.2019
Diari de Girona

Civilitat

19.06.2019 | 23:52
Civilitat

Ara mateix, quan s'estrenen i es renoven tantes vares d'autoritat a les alcaldies dels nostres pobles i ciutats s'ha arribat, aquesta vegada, a obtenir la vara mitjançant pactes, concessions i afluixaments de totes menes, colors, naturalitats i estranyeses, amb alguna mala olor inclosa. Ara hauria de ser el moment de superar-ho, enterrar tanta fullaraca i desinfectar alguna nafra, si cal.

Hi ha un llibre que ara tots –els de dalt i els de baix– hauríem de tornar obrir, és La Mediterrània i els bàrbars del Nord, de Lluís Racionero. Una lectura molt especialment convenient per a tots aquells que ara comencen o renoven el seu compromís de prendre part en el govern ciutadà. A partir, fins i tot, del matix títol del llibre de Racionero, renovar la idea que els bàrbars existeixen; ja el poeta Kavafis es preguntava en el seu poema «Tot esperant els bàrbars»: Per què aquesta inquietud i aquest moviment? Quanta gravetat en els rostres!». Cal llegir el llibre, senzillament, per aprofundir informació i estima del valor de la civilitat, és a dir aquelles qualitats i maneres de fer, de ser i d'estar, que té la gent d'una societat concreta; el concepte de ciutat deixa enrere uns quants milers d'anys, llavores que la gent va abandonar les seves coves ben fumades, però on ja es traslluia una creativitat en aquelles pintures vermelloses de la prehistòria fundacional. Després la gent va començar a fer pobles i ciutats, comunitats en espais compartits per a treball i esplai, convivència i creixement. Petit o gran, cada espai d'aquests desitja ser, com diu el poeta, un lloc sense ventades, entre unes ànimes.

La ciutat té un efecte civilitzador per ella mateixa: acumula, conserva, innova, és punt de trobada, mercat, carrer, comerç, aprenentatge, observació, espontaneïtat, franquesa, progrés; que no tot s'acaba bufant per inflar la bombolla dels festivals incomptables. No són pas aquests els moments millors de la història de Catalunya. Es requereix molta intel·ligència per governar bé, començant pels pobles i ciutats. El saber fer sobre moltes qüestions pot néixer i créixer en la màxima proximitat, als ajuntaments. La humanitat de l'acció de govern no s'improvisa; si cal concedir un temps de rodatge als nous polítics, ja el tenen ara mateix. Però d'un ajuntament n'hem d'esperar decisió encertada, visibilitat plena, diàleg clar, servei eficaç, portes obertes. Tot això és la civilitat.

Ara mateix els nostres pobles i ciutats, dolguts per aconteixements que afecten totes les sensibilitats i tota la nostra geografia, presenten aquells rostres de gravetat. Els nous ajuntaments que ja tenim a Catalunya hauran d'aprendre –si no en saben ja– a gestionar entusiasmes i tristeses, propostes noves i reivindicacions velles, urgències nervioses i parsimònies raonades, comptant sempre amb aquella presència tan nostra de les reserves infinites de seny i de rauxa, que els grans historiadors d'aquest país ja varen posar amb traç decidit al perfil del nostre temperament; i continuarà vigent la recomanació d'administrar amb intel·ligència les seves dosis necessàries.

Civilització ve de ciutat, i neix amb la seva mateixa construcció, quan es varen fer les primeres cases i obrir els primers carrers. La urbs fa urbanitat. La diversitat i la barreja són l'essència de la vida urbana, el germen d'un palpitar molt estimat. I com deien els antics, «per fer més gentil la vida en el món».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook