Ada Colau és prou grandeta per conèixer el refrany tan català de «si no vols pols, no vagis a l'era», que aplicat al nostre país vol dir: si no vols tenir problemes, fes el que et digui el nacionalisme, ara amb l'etiqueta d'independentista. I, per damunt de tot, haver fet cas a Ernest Maragall: «Amb un pacte ERC-BComú, l'ambient a la plaça (Sant Jaume) hauria sigut un altre». Més clar, l'aigua. S'hauria estalviat els insults masclistes dels de la República feminista («puta», «zorra», «guarra»), el llançament d'una ampolla que li va fregar la cara i els desconsolats plors uns dies després a Can Basté. Ernest Maragall ja no deu recordar la campanya que es va dissenyar a Convergència per fer córrer que el seu germà, el polític de debò, en Pasqual, era un borratxo. Ho explica el mateix Pasqual Maragall a Oda inacabada, les seves memòries. Potser al saltimbanqui Ernest ara li és indiferent mentre pugui seguir xuclant la mamella.

Ada Colau, com tants altres, mirava cap a un altre costat quan l'assetjament afectava dirigents del PP o Ciutadans (Arrimadas, cap de llista del partit més votat a les últimes autonòmiques, era una provocadora per visitar pobles catalans) i també el PSC; tothom que no es plegués a les consignes autoritàries del nacionalisme. S'ho tenien ben merescut, veritat, Ada? «Albert Soler ets un desgraciat», li va etzibar la setmana passada un conegut independentista gironí, del cercle més proper a Carles Puigdemont, quan el periodista del Diari de Girona es trobava assegut en una terrassa d'aquesta ciutat entrevistant Àngel Casas, sí, el famós Àngel Casas. Ni ERC ha quedat exclosa de la llista de traïdors a la pàtria. Els autoanomenats CDRs de Badalona, que deuen ser un ésser superior de l'independentisme, els han acusat de «col·laboracionistes, botiflers, traïdors i mentiders» per haver facilitat que el PSC ostenti l'alcaldia de Badalona.

S'ha de ser cínic per demanar a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, liderar «la defensa dels drets i llibertats», segons un comunicat de premsa emès pel president de la Generalitat dissabte passat a les 20.24, només una hora i mitja abans que el caciquisme de Quim Torra i la seva família forcessin un canvi de govern a Santa Coloma de Farners amb mètodes autoritaris i als antípodes dels drets i les llibertats que tan pregona. Més aviat intimidació i coacció. Hauríem de tenir present el que va escriure Joseph Stigilitz, Nobel d'Economia l'any 2001, a La Gran Brecha: «La democràcia, sabem avui, no consisteix només en eleccions periòdiques: en alguns països, aquestes eleccions han servit per donar legitimitat a règims essencialment autoritaris i privar grans sectors de la ciutadania dels seus drets fonamentals».