La violència de gènere és un dels principals problemes que viu la societat actual. Les xifres són eloqüents. Ja són mil les dones que han mort a causa de la violència masclista d'ençà que l'any 2003 el Govern espanyol va començar el recompte oficial de crims. La xifra supera el nombre de morts (758 oficials) perpetrats per la banda terrorista ETA durant els quasi quaranta anys de la seva sanguinària història. Aquestes són les esfereïdores xifres de morts, però tant la violència masclista com el terrorisme etarra han deixat al seu pas moltes altres víctimes, físiques o psicològiques.

La manca de mitjans, generalitzada en les instàncies judicials, els cossos de seguretat i l'assistència social, és evident, i requereix accions decidides per part de les administracions implicades, orientades no només a augmentar els recursos destinats a combatre aquesta xacra com a analitzar com s'estan utilitzant, per augmentar la seva eficàcia. Cal traslladar a les dones víctimes el missatge que han de denunciar qualsevol maltractament psicològic i físic des d'un primer moment i, per això, s'han d'articular tots els mecanismes necessaris perquè en fer aquest pas tinguin tots els mitjans de protecció necessaris per tirar endavant. Que les escoltin i les atenguin.

Lluny de reduir-se, les xifres de casos de violència masclista o es mantenen o augmenten. Aquesta setmana hem sabut que a les comarques gironines les denúncies han crescut un 19,5% el primer trimestre. S'han presentat fins a 557 demandes als jutjats gironins. Les mateixes víctimes dels maltractaments són qui majoritàriament presenten les denúncies (445) i en segon terme figuren els casos en els quals la policia és qui, com a resultat d'una intervenció, acaba presentant-les (82). En gairebé el 60% dels casos, el presumpte agressor és la exparella o exmarit. I la majoria de delictes que estan relacionats amb la violència de gènere també s'han incrementat en un 24,18%. Darrere de cada cas, i són molts, hi ha un drama personal i un calvari per a totes les víctimes. El masclisme que batega en el fons d'aquesta violència requereix també accions educatives i socials que vagin a l'origen del problema. Els col·legis, i la societat en general, han d'abordar la igualtat de gènere com a assignatura prioritària. El pes dels estereotips en els quals les dones apareixen en un pla diferenciat de l'home són enormes i cal actuar en tots els àmbits per implantar la igualtat real, a les aules, en els llocs de treball i en els de responsabilitat, en l'esfera pública i la privada.